Amb Barcelona i Cambrils

Lleida ha recordat aquest divendres les víctimes dels atemptats perpetrats a Barcelona i a Cambrils en complir-se el seu primer aniversari. Amb la Seu Vella de fons i tota la simbologia que atresora com a icona de pau, l’Ajuntament de Lleida ha volgut homenatjar les setze persones que hi van morir i les seves famílies però també tenir un record per als centenars de ferits físicament o psicològicament, per als testimonis directes d’aquests fets traumàtics, per als professionals dels serveis públics que s’hi van deixar la pell treballant –sanitaris, policials, transports...– i per a la solidaritat col·lectiva.

El tribut de Lleida ha estat un acte senzill, ple d’afecte i emoció. Hem tornat a trametre el missatge de dol, d’escalf a les víctimes i de rebuig als fets que la nostra ciutat ja va mostrar fa un any com a resposta a un episodi que ens va colpir a tots; un doble atemptat a Barcelona, la capital del nostre país, i a Cambrils, municipi on moltíssims lleidatans i lleidatanes tenen vincles i que, per tant, van partir en primera persona, com l’Estel, la jove que va intervenir en l’acte de divendres a la Seu Vella.

Els atemptats ens van mostrar l’horror, el pitjor efecte de l’acció humana. Però alhora van fer aflorar el millor de la nostra societat, la solidaritat, l’ajuda entre persones i l’efectivitat dels serveis públics del nostre país.

Dels fets de fa un any, em quedo amb l’extraordinària reacció de la ciutadania, amb els rius de gent que van expressar el seu dol, amb els rius de gent que van anar a donar sang als hospitals, amb el consol que ens vàrem donar els uns altres...

Em quedo amb el lema “No tinc por”, que simbolitza la nostra capacitat de resiliència com a societat, la nostra força per sortir-nos-en, gràcies a la unió cívica, d’un dels pitjors episodis de la nostra història recent.

El conjunt dels actes organitzats aquests dies en record de les víctimes han de servir, també, per continuar amb la reflexió, serena i profunda, sobre uns fets que ens interpel·len a totes i a tots com a societat. Com va ser possible que això succeís i què podem fer perquè mai més es torni a repetir?

Molt encertadament, aquests dies s’ha volgut situar en el primer pla dels homenatges les víctimes, i no els representants polítics i institucionals. Però és en l’àmbit de la política i dels serveis públics de seguretat on cal seguir treballant per impedir que uns fets d’aquestes característiques tornin a passar.

Cal fer una avaluació absolutament despolititzada, rigorosa i responsable de la bona feina que, fa un any, van fer els efectius policials i identificar tot el que sigui millorable o qualsevol esquerda o disfunció que es produís.

Davant d’un repte de la gravetat del terrorisme gihadista, tota col·laboració policial i qualsevol millora en aquest àmbit passa a ser imprescindible.

I des de les ciutats? Què podem aportar per afrontar aquest desafiament global que, malauradament, també té una vessant local? Confiar en la capacitat mil·lenària de la ciutat com a motor de convivència, insistir en totes aquelles polítiques que cohesionen i integren tothom, estar alerta i identificar qualsevol situació de radicalisme, continuar treballant perquè l’estima i la identificació amb la ciutat, amb la gent i amb el país sigui part inalienable de totes les persones que aquí resideixen i del seu projecte de vida.

L’enlairament de setze globus blancs per part dels joves dels Centres Oberts municipals per cloure l’acte d’homenatge a Lleida simbolitza el nostre record a les víctimes dels atemptats i el rebuig a aquesta i a qualsevol forma de violència arreu del Món.