Lleida diu prou

Se n’ha parlat molt del Corredor Mediterrani, sobretot de la connexió ferroviària que ha de connectar l’Est de la península Ibèrica amb Europa. Fins ara, el discurs predominant a Catalunya ha consistit a reclamar la infraestructura en si, sense parar gaire atenció en com es connecta amb els territoris per on passa, ni pensar en com generar oportunitats per a les nostres empreses.

Aquesta manca de concreció sobre com aprofitar el corredor afecta Lleida, la segona capital de Catalunya, que està situada a menys de 100 quilòmetres en línia recta del Corredor i que gaudeix d’una posició geoestratègica privilegiada en l’eix Tarragona-Lleida-Saragossa-Madrid. Lleida és la capital d’un dels principals clústers agroalimentaris europeus, amb més de 1.000 empreses que donen feina a 10.200 persones i que generen el 67% de les exportacions del sector.

Lleida ha estat la gran oblidada en la reivindicació del Corredor Mediterrani. Certament, som a l’Agenda Catalana del Corredor que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat, però en els darrers anys no hem vist cap concreció, ni del Govern de la Generalitat en forma d’inclusió de Lleida com a prioritat, ni del Govern de l’Estat, que els últims anys ha menystingut una infraestructura clau per augmentar el potencial exportador de Lleida.

No existeix, per exemple, cap estudi de viabilitat de la conversió a ample europeu de la línia Tarragona-Reus-Lleida-Saragossa; no s’ha parlat de la connexió entre els corredors de l’Ebre i del Mediterrani, ni del desenvolupament de cap gran terminal ferroviària a Lleida; ni tampoc d’un eventual enllaç viari o ferroviari amb Toulouse, la quarta ciutat de França, situada a poc més de tres-cents quilòmetres de la capital de Ponent.

Som, doncs, al mateix lloc que l’any 2011, quan el Govern de la Generalitat va apostar pel procés i va deixar en un segon pla la gestió i les reclamacions sectorials com les d’infraestructures, i quan el Govern de l’Estat es va oblidar de les necessitats dels territoris.

És hora de canviar aquesta realitat. Des de la Paeria apostem per posar el comptador a zero per obrir una nova etapa de relacions amb la Generalitat i el Govern espanyol; una nova etapa en què tinguem la nostra pròpia agenda de prioritats en infraestructures. No ens val una Agenda Catalana que s’oblidi de les prioritats de Lleida, que han d’estar al mateix nivell que les de Barcelona, Girona o Tarragona.

Des de la Paeria tenim un doble objectiu, que farem extensiu a tots els agents econòmics i socials de Lleida: millorar les connexions amb els grans corredors (Mediterrani i de l’Ebre), per una banda, i reforçar la centralitat de la ciutat en el seu àmbit geogràfic d’influència i en relació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En aquesta línia, liderem la creació del Fòrum Aragó-Catalunya pel Diàleg, una plataforma que implica agents polítics, socials, culturals i també econòmics en la consolidació dels vincles entre territoris. I en els pròxims dies viatjaré a Barcelona per reunir-me amb el conseller de Territori i el Ministeri de Foment per exposar-los les prioritats de Lleida. El missatge serà el mateix: Lleida ja no vol més compromisos verbals, vol concrecions amb calendari: sobre les Rodalies; sobre la connexió amb el Corredor Mediterrani; sobre l’eix Lleida-Toulouse i sobre una sortida directa i ràpida de les nostres mercaderies pel port de Tarragona.

És temps de canvi. És temps de Lleida capital.