El progrés col·lectiu

Els governants de qualsevol administració ens devem a la ciutadania, al seu benestar i progrés. Aquest objectiu ha de passar sempre davant de qualsevol diferència entre institucions encapçalades per partits ideològicament oposats. La cooperació i la col·laboració entre governs ha de prevaldre sempre, pel bé col·lectiu.

El govern de l’Ajuntament de Lleida ha alimentat sempre aquesta entesa. Des del Consell Comarcal a la Unió Europa, passant per altres ajuntaments, la Generalitat i l’Estat, la Paeria ha estat capaç de teixir uns llaços institucionals molt ferms que li han permès materialitzar projectes de ciutat importants que, insisteixo, sols no haguéssim fet.

El cas més recent és el nou Museu d’Art de Lleida, que s’ubicarà a l’edifici de l’antiga Audiència de la rambla de Ferran i esdevindrà la seu definitiva del Museu Morera. A aquesta iniciativa aporten fons la Unió Europea, l’Estat, la Generalitat, la Diputació de Lleida i el mateix Ajuntament. És un exemple paradigmàtic de bona col·laboració institucional.

També ha estat important la cooperació en les obres dels Jardins de la Cuirassa –impulsades per la Paeria i el Govern català– i en les diferents rehabilitacions que s’han de dur a terme a la Seu Vella de Lleida, amb el suport de l’Estat, de l’executiu català i de la Diputació de Lleida.

Així mateix, l’Ajuntament de Lleida també compta plenament amb el Govern de l’Estat i amb la Generalitat per executar un dels projectes més crucials que la ciutat té al davant, el Pla Especial de l’Estació. Serà un nou espai residencial i amb un volum important d’usos comercials que, també, encabirà la nova Estació d’Autobusos de Lleida. Aquesta iniciativa va endavant.

La complicitat entre el Govern de la Paeria i de l’Estat és total. Confio plenament en el Govern d’Espanya per tirar endavant projectes de la ciutat –recordem l’exemple recent del nou Parador de Turisme– i que no tenen la necessitat d’aparèixer en els pressupostos, com l’esmentat Pla de l’Estació, que és un tema de caràcter normatiu i d’entesa política. Com aquest, hi ha uns quants més que figuren en l’agenda política de relacions i de negociació entre la Paeria de Lleida i el Govern de l’Estat.

Cal analitzar els Pressupostos Generals de l’Estat en global, amb una mirada llarga i no només pensant en les inversions. S’ha de tenir present quins són els guanys i els beneficis que els lleidatans i les lleidatanes poden obtenir gràcies a uns nous comptes que reverteixen retallades instaurades en temps de governs conservadors. Els comptes aposten per revalortizar les pensions de jubilació un 1,6% i les pensions mínimes i no contributives un 3%, mesures que, a la província de Lleida, beneficien 60.000 persones. Així mateix, uns 6.800 estudiants podran optar a beques, i 70.000 usuaris de la sanitat pública veuran com se’ls redueix progressivament el copagament dels medicaments si els comptes s’aproven.

Els PGE que planteja el Govern d’Espanya també preveuen mesures contra la pobresa infantil, l’ampliació dels permisos de paternitat fins a 8 setmanes, més recursos contra la violència contra les dones i un increment del salari mínim del 20 per cent, fins als 900 euros; per cert: el 70 per cent de les beneficiàries d’aquest augment seran dones. El projecte de pressupostos, entre moltes altres mesures socials més, també pensa en els autònoms: els donen més cobertura social –això ajudaria uns 37.000 lleidatans–; i en les petites i mitjanes empreses –6.000 PIMES lleidatanes que facturen menys d’un milió d’euros l’any poden acollir-se a la reducció de dos punts de l’IRPF. Els PGE que defensa el Govern espanyol també es preocupen dels joves en situació d’atur i preveuen una partida de 670 milions d’euros per reduir un 10% la taxa de desocupació entre aquest col·lectiu.

No deixem que interessos merament polítics aturin els Pressupostos Generals més socials de la democràcia. Siguem responsables i pensem en el progrés col·lectiu.