Una aposta decidida pel microurbanisme de proximitat

Qualsevol ajuntament ha de tenir com a prioritat bàsica i principal la millora de la qualitat de vida dels habitants de la seva ciutat. En el cas de Lleida, massa cops la Paeria ha basat la seva acció en grans obres faraòniques d’una gran visibilitat i de costos desmesurats, que aportaven solament avantatges puntuals i molt de protagonisme al seu impulsor.

Puc constatar que l’actual equip de govern no busca protagonisme vam accedir a la Paeria amb una ferma voluntat de servei públic i no de servir-nos de la gestió comuna en forma de publicitats i propagandes malenteses. Els que em coneixeu m’haureu sentit dir moltes vegades que els temps han canviat i que les obres faraòniques han passat a la història.

Com a govern de la Paeria, apostem per un model que s’allunyi dels grans projectes desmesurats i que aposti de manera decidida pel microurbanisme. El nostre objectiu és revitalitzar la ciutat mitjançant petites intervencions en llocs concrets, que impacten directament en la qualitat de vida de qui passa dia a dia per aquell carrer o aquella plaça o qui usa un banc, una font o un parc infantil.

No per passar del macrourbanisme al microurbanisme parlem d’una tasca exempta de dificultats. Tot el contrari. I és que el microurbanisme també té a veure, i molt, amb la implicació i el coneixement de la ciutat. Fer algunes grans obres no té gaire més complicació que buscar els recursos econòmics, encara que sigui hipotecant l’erari públic, i al cap d’uns mesos tallar la cinta en un multitudinari acte. En canvi, nosaltres parlem de fer taca d’oli, de millorar nombroses situacions que molts cops no són molt costoses i que el ciutadà agraeix. Per reeixir en aquest repte, cal que l’administració es posi en mans dels ciutadans per detectar aquelles necessitats més bàsiques que facin, de la nostra ciutat, una ciutat més amable, amb ànima i orientada al dia a dia.

Aquesta aposta passa per definir uns canals eficients d’entrada de queixes, suggeriments i peticions que puguin vehicular totes les demandes i fer-ne un posterior seguiment. Per exemple, trams de vorera en mal estat, passos de vianants pendents de pintar, paviments degradats, etc. Una eina que ens permeti anar detectant aquestes carències. El següent pas serà planificar i programar les intervencions que cal fer per evitar que ens trobem amb desperfectes que fa anys que no s’arreglen.

Microurbanisme és un bon transport públic, microurbanisme és una bona xarxa d’aparcaments dissuasius en els accessos a la ciutat, microurbanisme són places i espais verds nets i polits, microurbanisme són fonts on poder veure, bancs on poder seure i parcs infantils on poder passar una bona estona amb la canalla. Microurbanisme també és disposar d’un enllumenat adequat per garantir la seguretat i la tranquil·litat en els nostres carrers. Microurbanisme és civisme, neteja i, en definitiva, qualitat de vida.

No cal dir que microurbanisme també és atenció, eficiència i diligència. Som plenament conscients que cal millorar la gestió administrativa de tots els departaments, fent una reorganització interna que ens permeti ser més àgils en la tramitació de tots els expedients, siguin del caràcter que siguin.

Però, per sobre de tot, microurbanisme també és sensibilitat. Cal pensar i dissenyar l’espai públic des d’una perspectiva de gènere, de manera que es puguin aconseguir espais integradors amb usos i activitats diverses, intergeneracionals i que facilitin la mobilitat i el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana. I, sobretot, que ens permetin erradicar la percepció d’inseguretat en els espais públics, garantir la visibilitat i la correcta il·luminació.

És evident que tenim molta feina a fer en tots aquests àmbits, i que tenim grans assignatures pendents, però l’aposta decidida del Govern municipal pel microurbanisme és clara i els comptes municipals per aquest any 2020 en són un clar exemple.