La marca de ciutat és l'autoestima

Llegia fa pocs dies un article de Marc Puig sobre la concepció i la gestió de les marques que es plantejava des d’una premissa incontestable: compta la realitat, no pas les aparences. La ciutat de Lleida fa temps, massa, que està immersa en el debat i els intents de creació, però sobretot, de consolidació d’una marca que ens projecti externament, però que també ens faci tocar de peus a terra en el sentit que molt sovint, el treball més intens haurà de ser portes endins. Em refereixo, sense cap mena de dubte, a la pròpia autoestima.

L’article d’en Puig definia, a bisturí, els principals problemes amb els quals topem quan ens exposem a la creació de marca. No defugia de la problemàtica que genera el fet d’evitar la disputa política fàcil i estratègica. També insistia en la necessitat de treballar des de la cocreació amb totes les parts que s’hi puguin sentir implicades i que siguin capaces de construir. Hi sumava el requisit imprescindible de la constància, perquè només podrem parlar de marques sòlides si les hem alimentat de temps i constància. I per acabar, posava de manifest l’argument inicial: el punt de partida ha de ser sempre la realitat, mai les aparences o les expectatives.

En aquest sentit treballem, transversalment, des del govern de l’Ajuntament de Lleida. Perquè aquesta ciutat necessita començar a forjar una estructura que acabi definint una marca solvent i representativa que permeti determinar els nostres valors i allò que ens diferencia, finalment, dels nostres competidors, propers o llunyans.

Des de Turisme de Lleida estem activant nous contactes. Estem recuperant promocions que ens són essencials, com per exemple la participació de Lleida a la fira Navartur, a Navarra, un certamen internacional d’un mercat prioritari on hem tornat després de 9 anys d’absència. Estem apostant també per experiències de nova creació que no només culminaran en productes nous, sinó que van situant la futura marca Lleida en el mapa físic, però també mental, de tots els entorns possibles.

Aquests dies, per posar exemples propers, hem forjat els primers contactes per integrar les vinyes de Raimat en el relat del turisme familiar i sostenible de la ciutat de Lleida. Es tracta de recuperar rutes de 5 i 10 quilòmetres que han de ser punt de trobada per a totes les persones que busquin experiència, natura, impacte, espai i temps en família. Però també hem assentat les bases per a la creació del que podria ser el concepte d’entrada única que permeti a les persones que ens visiten, però també a totes les persones que som de i a Lleida, descobrir els elements patrimonials i culturals emblemàtics de la ciutat. Quan parlo d’emblemes no penso només en tot el potencial arquitectònic que tenim, sinó que l’amplio a la generosa i qualitativa oferta museística. En aquesta suma de les nostres potencialitats podem fer bosses d’atractius tan diverses com innovadores. Bosses d’atractius que recuperin els nostres valors com a ciutat, els nostres punts forts en promoció turística, però que també treguin la pols a nous models, nous conceptes i creacions marcades per la joventut o la valentia.

Ras i curt, cada mes passen per l’Oficina de Turisme de Lleida, al carrer Major, unes 3.000 persones, tant turistes com residents, que s’interessen per les activitats que es fan a la ciutat o per la compra de marxandatge. Facin vostès números. Els convido també a sumar-hi la xifra ascendent de pernoctacions que es fan a Lleida. L’any passat, la xifra es concretava en 361.022 pernoctacions i aquesta xifra creix des de l’any 2016.

En suma, tenim atractiu i generem interès. Ens ho hem de creure i hem de sortir tots i totes, des de tots els nivells possibles, a vendre els nostres valors, a reivindicar la nostra idiosincràsia i a presumir de ciutat i d’una marca que aquest govern es compromet a formalitzar. Una marca que serà un dels nostres valors intangibles de més potència. La feina és un compromís, un repte i la suma de forces de tothom qui se’n senti part. Al cap i a la fi, una ciutat i la seva ciutadania són allò que acaba justificant i sostenint una marca, no pas a l’inrevés.

Si tenim fortalesa, si reconeixem els nostres valors i si tenim la humilitat suficient per superar els nostres complexos, aconseguirem l’element clau per començar a interioritzar una marca i, vaig més lluny, sentirem l’orgull indissociable i imprescindible pel que som i per on som.