GOVERN DE LA PAERIA
Per una Lleida respectuosa enversla llibertat de consciència i religió
Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes
Miembros de la comunidad islámica en la Seu Vella.
Les societats del present són diverses i plurals. Les conformen persones de diverses procedències, cultures i religions i no ens podem mantenir al marge d’aquest fet amb què ens topem en qualsevol dels nostres afers de la vida quotidiana. Lleida compta amb una diversitat molt àmplia i això ho comprovem quan anem a passejar, a comprar, a la feina, als centres de salut, a les escoles o a la universitat.
El fenomen de les migracions internes dels anys 60 i 70 i les migracions internacionals de finals dels 80 i principis dels 90 van transformar la ciutat. Han estat moltes les persones que s’han anat arrelat a la nostra ciutat vingudes d’arreu. En l’actualitat, segones i terceres generacions d’aquelles persones que van venir en les diferents onades migratòries, lleidatanes de naixement, poblen els nostres carrers i la nostra vida comunitària.
En aquests moments, si volem avançar és del tot necessari repensar el model de ciutat que tenim i veure cap a quin volem anar. I per fer aquest pas no podem obviar que, a Lleida, hi viuen persones d’arreu del planeta, es parlen més de 120 llengües diferents i també hi ha un ampli ventall de centres de culte de diferents tradicions religioses.
Aquest índex de diversitat l’hauríem de mirar des d’una perspectiva de riquesa i de coneixement. Des de l’Ajuntament de Lleida, aquest camí el va iniciar el regidor Xavier Aluja, impulsor de l’Assemblea Municipal de les Religions l’any 2005 sota l’aixopluc de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que la Paeria va signar l’any 2001 i que contempla el dret a la llibertat de consciència i religió.
El proper 5 de juliol farà 15 anys que es va constituir l’Assemblea Municipal de les Religions, una àgora de debat i reflexió, composada per les diferents tradicions religioses i espirituals que tenim a la ciutat, que té com a objectiu prioritari el reconeixement i el respecte a l’alteritat, dos pilars fonamentals dels Drets Humans. En aquests 15 anys de recorregut hi ha hagut moments de tot, des de la incorporació de nous representants fins a aspectes de recerca de noves eines de coneixement mutu, i es pot dir que, a dia d’avui, el treball de fons i la trajectòria ja madura i consolidada dona els seus fruits en forma de convivència i cohesió social. L’oportunitat de formar-ne part em permet veure el grau de coneixement que tenen unes sobre les altres, el descobriment dels punts de contacte que s’han descobert mútuament, la bona entesa i l’esperit de col·laboració entre elles.
Aquest mes d’abril s’han commemorat diverses celebracions de les diferents tradicions religioses i espirituals, des de la Pasqua catòlica a la Pasqua ortodoxa o jueva. També s’ha commemorat el Baisakhi sikh, i s’ha iniciat el mes del Ramadà musulmà.
Ahir, dia 26, havíem de celebrar la III Mostra de Músiques religioses i espirituals de Lleida, una iniciativa de l’Assemblea Municipal de les Religions que posa en valor la diversitat de les diferents tradicions a través de la música, un llenguatge universal que les uneix a totes i que expressa aquesta riquesa amb què comptem a Lleida. L’hem ajornat, però ahir vam difondre en xarxes un resum de les actuacions de l’anterior edició perquè la ciutadania tingui l’oportunitat de conèixer aquesta riquesa cultural que potser no és prou coneguda.
El diàleg interreligiós i intercultural no sols pot ser teòric ni de bones intencions, sinó que ha de tenir efectes pràctics i reals. Si volem tenir una ciutat diversa, rica, cohesionada, on totes les persones que hi viuen sentin que hi pertanyen i que se les respecta, un dels reptes fonamentals passa per consolidar aquest diàleg i avançar en accions que permetin visualitzar de manera efectiva aquesta transversalitat cultural i religiosa de la nostra ciutat. És moment de ser valents i deixar enrere les pors a allò desconegut, a allò diferent, i no sucumbir a discursos d’odi ni caure en cap mena de fòbia ni de rebuig. Ara, més que mai, davant els temps difícils i complexos que estem vivint, cal conèixer amb profunditat allò que no coneixem, allò que és diferent, i adoptar totes aquelles mesures que fomentin actituds de respecte i de cultura de Pau, amb la intenció de construir una ciutat respectuosa cap a la pròpia diversitat, lliure d’intolerància, de racisme, de xenofòbia i d’islamofòbia. Aquesta és la Lleida que volem per al segle XXI i com a representants públics actuarem en conseqüència per aconseguir-ho.
