Indíbil i Mandoni: restauració del 'Crit d'Independència'

Corria l’any 1884 quan es va celebrar l’Exposició Nacional de Belles Arts a Barcelona. L’escultor Medard Sanmartí presentà una escultura en guix feta a Roma, on va viure becat un temps, amb el títol de Crit d’Independència. L’obra representava dos cabdills turdetans, Indortes i Istolaci, que lluitaren contra els cartaginesos a la Bètica.

Era una representació de la lluita per la llibertat enfront de l’invasor. Aquella obra restà al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú fins que l’any 1946, ja difunt l’autor, es va acordar la seva execució en bronze per situar-la en un lloc preferent, tot just a l’antiga entrada de la ciutat, davant de l’Arc del Pont.

En arribar a Lleida, el grup escultòric, ja en bronze, passà a representar Indíbil i Mandoni, dos cabdills ibers de la regió que lluitaren contra els romans, s’aixecaren diverses vegades i acabaren morint el 206 aC. Indíbil al camp de batalla i Mandoni, executat després de ser lliurat als romans pels seus propis homes per reduir el càstig dels vencedors. Indíbil pertanyia als ilergetes, poble ibèric establert entre els Pirineus, l’Ebre, el Segre i el Gàllego, al voltant de la seva capital, Ilerda. Mandoni, per la seva banda, formava part dels ausetans, establerts al voltant d’Ausa (l’actual Vic). Dos herois històrics, les gestes dels quals van ser documentades per l’historiador romà Titus Livi.

Des que va ser instal·lada en el seu lloc actual, el monument ha esdevingut un dels símbols més representatius de la ciutat. Un símbol que, tot i haver estat lleugerament restaurat diverses vegades, s’havia anat deteriorant amb el pas del temps. També va patir un acte vandàlic que va acabar amb la desaparició de la llança, la cadena i la falcata enfundada d’un dels personatges. La restauració total de l’escultura i la reposició dels elements sostrets no va poder ser afrontada per la Paeria en els darrers anys pel seu elevat cost. Ara s’ha arribat a un acord amb el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per afrontar una actuació molt reclamada pels lleidatans. La setmana passada l’escultura va ser traslladada a la seu del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on serà restaurada en una intervenció valorada en prop de 30 mil euros. Aquesta actuació també inclourà l’escaneig i digitalització de l’escultura en el seu format original i la impressió digital 3D en cera de les parts perdudes, acció que en permetrà la reconstrucció i reposició. Aquesta darrera serà la part del procés que executarà la Paeria, amb un valor estimat de 10 mil euros.

El Crit d’Independència que representen Indíbil i Mandoni no és aliè a la història recent de la nostra ciutat. No cal retrotraure’s gaire en el temps per rememorar el crit d’independència que va tronar a Ponent el dia 1 d’octubre de 2017. Aquell dia els cossos de seguretat espanyols van intentar impedir a base de cops i agressions que els lleidatans exercíssim el nostre dret a l’autodeterminació. No ho van aconseguir. Aquell dia Lleida també va tenir els seus herois. La majoria anònims. Persones valentes que van enfrontar-se a la brutalitat amb una gran dignitat per defensar el dret del nostre país a decidir la seva llibertat. Entre aquells herois, cal esmentar l’Enric Sirvent. Un home de pau. Una persona amb majúscules que va patir una aturada cardiorespiratòria després de rebre una puntada de peu als testicles en una càrrega policial no solament desproporcionada sinó també premeditada, cruel i malintencionada. Aquesta setmana hem sabut que la justícia ha arxivat el cas contra els sis policies que el van agredir. Amb tota seguretat, els advocats recorreran a instàncies superiors per reclamar una justícia que fins ara no ha existit. L’Enric també és un heroi i mereix un reconeixement a l’alçada dels herois. Algunes veus reconegudes de la nostra ciutat han proposat dedicar-li un carrer, una proposa del tot adient a la qual dono tot el suport. Malauradament, l’Enric ja no és entre nosaltres, però el crit d’independència que ell i una gran majoria de lleidatans van expressar aquell dia no ha de caure en l’oblit.

Avui parlem de restauracions. Així com és un fet que aquesta primavera tindrem restaurat el Crit d’Independència d’Indíbil i Mandoni, depèn de tots nosaltres que en els primers mesos de l’any vinent puguem restaurar també el crit d’independència que van exclamar tants i tants catalans l’octubre de 2017. Aquells fets ens van marcar la vida a molts. Pels que hi van ser, pels que van patir, pels que encara pateixen amb presó, exili o assetjament judicial, i també pels que no hi són com ara l’Enric, no podem passar pàgina.