Canvi de paradigma post-Covid

Hem deixat enrere el 2020, un any que quedarà marcat a la història per aquesta pandèmia que, a pesar d’haver estat vaticinada i esperada pel món científic, ens ha agafat per sorpresa i ens ha costat massa d’entendre i reaccionar. La pandèmia ha portat estupefacció, por, pèrdues de vides, patiments físics i psíquics, una sacsejada important del nostre sistema sanitari i, finalment, un greu trasbals en l’economia global.

Recordem que davant la crisi econòmica financera de l’any 2008 la resposta de molts governs, inclòs l’espanyol, va ser destinar milers de milions d’euros en rescats bancaris. En un context complicat de caiguda d’ingressos per recaptació fiscal i increment de l’atur, aquesta manca de liquiditat subsegüent es va voler resoldre aplicant programes d’austeritat que implicaven fortes retallades socials. Algunes de les conseqüències han estat l’augment sostingut de la precarietat en els col·lectius més vulnerables o la falta d’inversió en el sistema sanitari que ara ha condicionat la gestió de la pandèmia.

Crec que totes n’hem après una mica i aquesta vegada les respostes econòmiques de la UE a la crisi de la Covid-19 són molt diferents. De fet, són tot el contrari de les del 2008.

En l’àmbit intern estatal, per injectar ràpidament liquiditat a l’economia i donar suport a les pimes, es proposa aplicar una flexibilització tant en el marc de les ajudes directes com pressupostària amb suspensió d’algunes regles fiscals. En l’àmbit europeu, per mantenir l’economia, es prenen mesures de suport del Banc Central Europeu (BCE) en política monetària, així com la utilització de fons de cohesió no gastats per transferir entre regions segons prioritats relacionades amb la resposta a la Covid-19.

La cirereta, a parer meu, l’element principal de la resposta econòmica de la UE a la Covid-19, és el pla Europeu de Recuperació, Transformació i Resiliència on es destinen diversos fons, dels quals els més importants amb recursos econòmics són els Fons Europeus Next Generation o NGEU a aplicar des del 2021 fins al 2026 i que es finançaran amb deute que la Comissió Europea contraurà als mercats en nom de la UE. L’estat espanyol disposarà de 140.000 milions d’euros en total, 72.000 milions d’euros per als propers 3 anys (2021-23).

Els fons europeus NGEU preveuen grans inversions per crear ocupació i resiliència econòmica i social a fi de superar els danys més immediats causats per la Covid-19 i alhora ha d’impulsar les prioritats ecològiques i mediambientals de la UE. El pla de recuperació ha d’anar en consonància amb els objectius de l’agenda 2030 de desenvolupament sostenible, econòmic, social i mediambiental. S’estructura en quatre eixos transversals que han de vertebrar aquesta recuperació i transformació econòmica: transició ecològica, transformació digital, igualtat de gènere i cohesió social i territorial.

Tot i que l’òrgan de governança del pla és una comissió interministerial presidida pel president del Govern espanyol, està previst que hi participin les comunitats autònomes a través d’una conferència sectorial específica, les entitats locals i que hi hagi fòrums consultius amb sectors privats, agents socials i societat civil.

No ens han concretat encara els mecanismes de participació de les entitats locals, sobretot dels ajuntaments, però pensem que han de tenir una importància cabdal tant en les decisions com en l’execució dels projectes. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i la que disposa de més informació respecte a les mancances de serveis, necessitats en el camp de la digitalització o el grau de cohesió social tant al municipi com al territori.

El Pla d’Acció Municipal d’aquest govern està completament alineat amb aquests eixos, així que estem en disposició i preparats per participar en la gestió dels fons europeus NGEU. És una oportunitat que cal aprofitar al màxim perquè Lleida i la seva ciutadania no es poden quedar enrere.