Un any en què hem sanejat l'EMU per poder fer realitat polítiques d'habitatge

L’any que hem deixat enrere ha deixat un reguitzell de problemes socials que, entre moltes conseqüències, han agreujat l’emergència de l’habitatge que patim. Fer-hi front ha estat i és l’objectiu de l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida SL, des d’on hem aconseguit avenços per fer efectiu el dret a l’habitatge. I això malgrat que el món local continua patint mancances i havent d’afrontar limitacions d’eines i recursos per fer possibles polítiques municipals d’habitatge.

Vam iniciar el 2020 obrint una negociació amb les entitats financeres per reconduir la delicada situació econòmica de l’EMU, de la qual en va resultar un refinançament d’un deute de més de 42 milions d’euros, per un termini de 20 anys, a un interès de prudència financera i amb la garantia de l’ajuntament de Lleida. Com a resultat, la càrrega financera anual s’ha reduït de 6,5 M€ per a l’any 2020 a 2,6 M€. També disminueix per als anys següents al voltant dels 3,2 M€. Durant tots els anys en què s’allargui, la nova operació suposarà un estalvi global de 3,3 M€ respecte a la situació anterior. El refinançament, aprovat per la Junta General amb només 3 vots en contra, dona oxigen a l’empresa per fer allò que li pertoca: polítiques municipals d’habitatge.

En línia amb el programa de govern, aquest any 2020 hem promocionat noves formes d’accés a l’habitatge que considerem justes i sostenibles. Hem posat quatre habitatges a disposició de projectes de masoveria urbana, a través de l’associació Obrint Portes, on els joves reformen l’habitatge que després ocuparan i compensen part del lloguer amb el seu treball, i hem cedit a la Cooperativa Sostre Cívic un solar per a constituir una cooperativa de cessió d’ús. Sense oblidar el suport que donem al primer projecte de la província d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús, el de la cooperativa La Closca, que comptarà amb 24 pisos, a més d’uns altres 6 per a emergència social. Fem costat al cooperativisme, un model més estable que el lloguer i menys arriscat patrimonialment per a la família que la garantia hipotecària, i donem suport incondicional a la iniciativa privada que promogui aquests models alternatius d’accés a l’habitatge.

L’Oficina Local d’Habitatge (OLH) continua sent la finestra municipal de les ajudes al lloguer convocades per la Generalitat de Catalunya. El 2020 ha gestionat 2.382 expedients d’ajudes al lloguer incloses les denominades “ajudes Covid”. A aquesta xifra cal afegir-hi 56 expedients d’ajudes a la rehabilitació d’edificis, convocades per la Generalitat. Tot plegat s’ha gestionat dins dels terminis legals, tot i les limitacions operatives de la pandèmia, gràcies a la dedicació de la plantilla de l’EMU.

Una dada rellevant de l’OLH és el descens de més de mig miler d’inscrits al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Lloguer Social de Lleida, que ara en té 1.381, una xifra sempre massa elevada. Cal recordar que no tots els inscrits tenen un problema imminent d’habitatge, i que en tal cas s’obren altres vies com la Mesa d’Emergència, formada pels serveis socials municipals, la Generalitat i l’EMU, i que aquest any 2020 ha adjudicat 27 habitatges a famílies sense alternativa residencial.

L’EMU gestiona avui 281 habitatges de la seva propietat o de l’ajuntament i 213 de la Xarxa de Mediació. Aquest 2021 entra en vigor el Protocol d’Ús d’Habitatges Públics, que ha d’ajudar a optimitzar els nostres habitatges, reduir la morositat, vetllar per la bona convivència de les famílies usuàries d’habitatges de titularitat pública i millorar l’atenció i la mediació.

Entre els objectius per enguany, el primer és mobilitzar l’estoc d’habitatges buits de la ciutat. Ho fem demanant als particulars i empreses que cedeixin a la borsa municipal els pisos buits a canvi d’una bonificació del 90% de la quota íntegra de l’IBI –a banda d’altres serveis–, que l’Ordenança 2021 amplia també a persones jurídiques. Els grans tenidors que segueixin incomplint la funció social dels habitatges hauran de fer front a un recàrrec del 50% de l’IBI als habitatges que es trobin més de 2 anys desocupats i a les sancions que estableixi la Llei del Dret a l’Habitatge.

L’altre repte és reduir la xacra dels desnonaments de famílies vulnerables. Hem reforçat l’OLH amb un servei jurídic específic de mediació per als desnonaments indeguts amb grans tenidors i suport a les famílies que tinguin dret a un lloguer social. Hem de vetllar perquè els grans tenidors d’habitatge compleixin la normativa catalana quan els obligui a oferir un lloguer social a una família abans de desnonar-la de casa seva. Vull recordar que les sancions per no respectar aquest oferiment oscil·len entre el 9.000 € i els 90.000 €.

El 2021 continuarem adquirint pisos per destinar-los a polítiques d’habitatge per la via de tempteig i retracte. També ampliarem el parc amb acords de cessió a través de la Generalitat o amb entitats sense ànim de lucre, com la Fundació Hàbitat3, amb qui estem a les portes de signar un acord important.