GOVERN DE LA PAERIA
Sempre al costat de totes les persones LGTBIQ+
4a Tinenta d’Alcalde i Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de l’Ajuntament de Lleida
Aquest divendres, el ple de Paeria va votar favorablement el 1r Pla Municipal de Polítiques LGTBIQ+. Va ser un moment històric per a aquesta ciutat. El Pla suposa un salt qualitatiu en el compromís d’aquest ajuntament en el reconeixement dels drets i llibertats de les persones d’aquest col·lectiu, que cap govern anterior havia assumit. L’elaboració d’aquest Pla i la seva implementació era un compromís electoral d’ERC-AM, assumit per tots els grups de govern amb la seva incorporació al Pacte de Sant Joan.
El Pla és transversal, implica totes les regidories, i interseccional. Incorpora vuit línies d’actuació, que es corresponen a la necessitat de garantir drets de les persones en l’àmbit de l’administració, al món laboral, a l’àmbit educatiu, a l’esport, la salut i el benestar, l’oci i el lleure, la seguretat ciutadana i la visibilització del col·lectiu LGTBIQ+ per sensibilitzar la ciutadania.
Com a pla municipal ens implica a tots i totes: ajuntament, entitats i ciutadania en general. Volíem que tothom que volgués participar-hi pogués fer-ho, i que tots i totes ens el sentíssim una mica nostre. I crec que ho hem aconseguit. Tot el procés d’elaboració ha estat absolutament participatiu, amb enquestes i nombroses reunions que ha mantingut la Comissió Permanent del Consell Municipal LGTBIQ+ en què les entitats Colors de Ponent, Antisida Lleida, Dones Lleida i la plataforma Marea Lila tenen representació, així com expertes en matèria LGTBIQ+ i tècniques municipals. Els grups municipals de PP i Cs també van voler fer-hi aportacions.
Menció a part mereix l’abstenció del PSC. Rere les excuses de manca de concreció econòmica –cap pla municipal l’incorpora–, calendarització per mesos –està feta per anys com tots els plans plurianuals– i manca de participació –que és directament mentida– s’amaga la seva incapacitat per fer-hi aportacions i la vergonya d’haver assumit l’ideari feminista radical que exclou les dones trans i que no les considera dones si no estan operades, ni objecte de la violència masclista, per contravenir la llei catalana 11/2014 i la recentment aprovada 17/2020. Aquest posicionament essencialista, que parteix del més absolut desconeixement de la realitat que viuen les nostres ciutadanes trans, suposa una regressió intolerable en el reconeixement de drets. El PSC les considera una amenaça per al feminisme. Si el feminisme que defensen és excloent, no és feminisme; si veu una amenaça en un col·lectiu vulnerable, no és d’esquerres, és d’extrema dreta, i si a qui exclou és les dones trans, és transfòbia. Aquest posicionament ha generat el rebuig unànime de tota comunitat LGTBIQ+. Fins i tot Hazte Oír els reservava places al seu autobús. Nosaltres no tolerarem la seva transfòbia.
La meva mare m’explicava que tenia una veïna quan era petita. Havia nascut mascle, però s’identificava com a dona, i cada mes penjava els panyos al balcó perquè els poguessin veure des del carrer. Aquest gest era la seva regla. Era la seva manera de reivindicar-se i de reclamar el reconeixement públic a la seva identitat. Això passava als anys 40 al carrer la Marca, 2 de Lleida. Ja hi eren llavors. Hi són ara i hi han estat sempre. No sé si algú més la recorda. La meva mare ho fa i jo conservo el record del record que en té la meva mare.
Aquest pla és un reconeixement a totes les persones LGTBIQ+ de la nostra ciutat: a les que són grans i han hagut de viure tota la vida a l’armari per por o han patit el franquisme i la repressió per ser qui eren i estimar qui estimaven; a les que d’adultes han tingut el valor de sortir de l’armari o fer un trànsit de gènere tenint la vida ja muntada; a les famílies, que encara tot sovint han de donar explicacions quan omplen formularis i els demanen pels noms del pare i de la mare; a les que van fer activisme en el passat i a les que el fan ara; a les adolescents, que inicien un trànsit en el moment més complicat de la vida o no s’atreveixen a explicar que són gais o lesbianes a la família per por al rebuig; als petits i petites, que pateixen quan són a l’escola perquè trenquen amb els estereotips de gènere. El vostre patiment, les vostres pors no han estat en va. Estem construint un futur millor per als qui venen darrere. Perquè tots els nens puguin ser Blancaneus si així ho desitgen i expressar-se lliurement.
Aquest és un pla per a tota la ciutadania que l’implica en el reconeixement de les persones del col·lectiu LGTBIQ+. Avui aquesta ciutat és una mica més justa, amable i respectuosa, més lluminosa i plena de colors.
Estem fent història. Hem fet una primera passa molt important i encetem un camí que és nou. Ho fem satisfetes i molt ben acompanyades. Ara podem mirar-vos als ulls i dir-vos que estem amb vosaltres, som vosaltres i vetllarem per garantir els vostres drets i les vostres llibertats, que també són les nostres.