Feministes havíem de ser

‘Feminista havies de ser’ és una mirada al món que ens envolta i ens descobreix que les reivindicacions són justes i absolutament necessàries. Encara.

En tres setmanes, l’exposició Feminista havies de ser ha arribat a les 3.500 visites. Després del seu pas pel Palau Robert, aquesta exposició comissariada per la periodista Natza Farré proposa un recorregut per diverses situacions que justifiquen la necessitat d’alliberament de les dones per transformar la societat i assolir la igualtat de gènere.

Sabíeu que a Catalunya aconseguiríem la igualtat de salaris entre homes i dones el 2091? Que les dones només ocupen un 35,4% dels càrrecs de direcció? Que el 64% dels agressors sexuals són coneguts de la víctima? Que la maternitat a Catalunya és la més baixa des del 2001? Que en els mitjans de comunicació les dones ocupen el 29% dels espais d’opinió? Que les dones assumeixen el 67% de les tasques domèstiques?

Sabíeu que a Lleida una dona treballadora cobra una mitjana de 3.270 € menys a l’any que un home? Que el 91% de les excedències per cuidar fills o familiars les demanen les dones? Que el 75% de les dones amb problemes de salut mental han patit violència masclista? Que tan sols un 5% de dones estan matriculades en enginyeries?

Així és com el masclisme embolcalla i condiciona la societat i porta a la invisibilització de les dones per situar-les en un segon terme. Tenint en compte que la meitat de la població som dones, la violència més esfereïdora i sistemàtica és la violència contra les dones només pel fet de ser dones.

I és que el masclisme està tan arrelat socialment que sovint passa desapercebut. Des de ben petites ha format part de la nostra cultura i hem crescut amb estereotips de gènere enmig d’una societat patriarcal. Per sort, exposicions com aquesta i les diverses activitats paral·leles que s’hi han celebrat ens donen alè per resintonitzar les conductes i aprenentatges.

Gràcies al compromís de l’ajuntament de Lleida i altres entitats de la ciutat que promouen la igualtat –en tots els àmbits– estem creant una escena educativa i cultural ben diferent que ens fa tenir confiança en un canvi progressiu. Un procés que requereix la tasca conjunta de dones i homes per reivindicar la lluita feminista i valorar els camins possibles i necessaris per arribar a la igualtat real.

Quan puc, de tant en tant, torno a visitar-la o hi trec el cap. Dissabte passat em vaig emocionar, perquè visitant-la hi havia una petita representació de la nostra ciutadania: un grup de noies, un grup mixt de joves, una parella de mitjana edat, dues amigues, una mare i la seva filla ja adulta, un grup de mares comentant-la amb els seus infants, entre d’altres.

A les visites guiades, més d’una vintena d’escoles i instituts, d’entitats molt diverses, famílies, grups d’amics, estudiants dels tallers del servei d’acollida municipal, persones de totes les edats, orígens i cultures. Aquest era un dels objectius que es buscava: arribar a tots els públics per prendre consciència del masclisme que passa desapercebut al nostre dia a dia i cal combatre’l individualment i col·lectivament.

Quan puc, també, vaig a alguna de les activitats paral·leles –no sempre m’és possible. Cada activitat dona visibilitat a dones de diferents àmbits (música, teatre, cures, literatura...) i tracta la discriminació que viuen; es fan tallers artístics per conscienciar joves; des de les escoles bressol municipals s’expliquen experiències coeducatives o des de les ludoteques es fan propostes de jocs no sexistes, entre d’altres. A través d’aquestes activitats assolim un altre objectiu: implicar tothom en el repte d’assolir la igualtat efectiva que requereix una acció constant i continuada d’institucions, entitats, professionals i particulars en tots els àmbits.

I el tercer objectiu era recuperar l’equipament del Mercat del Pla com a recurs municipal a tenir en compte en el desenvolupament social i cultural de la ciutat. L’espai que acull l’exposició fins al 16 de maig ha donat una empenta al Centre Històric de Lleida com a barri que promociona esdeveniments culturals. Els darrers mesos vam iniciar aquesta recuperació de l’espai acollint diversos itineraris virtuals vinculats a l’àrea de Memòria Democràtica, dignificant d’aquesta manera la memòria que també conserva el mercat.

Les més de 3.500 visites a l’exposició Feminista havies de ser ens demostren que, a poc a poc, com a individus i com a societat, estem recorrent aquest camí. La revolució feminista a Lleida ja està en marxa i les coses estan canviant. Com diria Angela Davis: “He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar.”