Sant Joan i els simbolismes

Aquesta setmana hem viscut la nit més màgica de l’any, la nit de Sant Joan. Enguany, a més, amb un cert regust de la vida tal com la coneixíem abans de la pandèmia. Amb prudència, hem tornat a reunir-nos, a tirar petards, a gaudir de la revetlla i a allargar un sobretaula que havíem desitjat i que esperem que s’allargui com ho tornaran a fer les nits, des del solstici. Sant Joan –i totes les històries i llegendes que l’envolten– és una data plena de simbolismes, que n’acumula amb el pas dels anys.

Cada 24 de juny, Sant Joan ens recorda que som Països Catalans. I, amb la flama per estendard, ho celebrem conjuntament de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Des del cim del Canigó baixa i s’escampa pel país sencer per il·luminar la nit i enllaçar el territori: llengua, cultura, tradicions, història i lluites compartides. A Lleida va arribar passades les vuit del vespre, davant de la Paeria. Centenars de voluntaris i voluntàries la transporten arreu en un gest –novament simbòlic– que també ens defineix com a poble. Amb tot, és sens dubte i amb el permís de la de Reis, una de les nits més boniques de l’any.

I és que la Flama del Canigó és un símbol de persistència i de vitalitat del poble català, un símbol de col·lectivitat i comunitat. Resiliència com una de les grans virtuts –encara que sigui per allò de fer de la necessitat virtut– d’aquesta societat nostra.

Resiliència és un terme originari de l’enginyeria mecànica que fa referència a la resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc i ha passat a la psicologia per designar la capacitat d’afrontar amb èxit una situació d’estrès intens i per adaptar-se a les circumstàncies desfavorables que se’n deriven. Amb els amics i enemics que hem hagut de sofrir; amb la munió de desencerts que hem hagut de purgar, i amb el bé de Déu d’esquenadrets que hem hagut d’alletar es fa difícil negar l’evidència de la nostra condició de nació resilient.

La revetlla de Sant Joan d’aquest 2021 ha afegit encara un component simbòlic més. Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van sortir en llibertat de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses, després que el Consell de Ministres concedís els indults als presos polítics.

No hi ha cap dubte que aquests indults alleugen la situació personal dels 9 presos i preses polítiques però no suposen, en cap cas, el final de la repressió. Per això defensarem sempre l’amnistia, perquè significa posar fi a tota la repressió –no oblidem els més de 3.000 encausats– sense negar la voluntat del 80 per cent del poble de Catalunya: decidir lliurement el seu futur.

L’Oriol Junqueras, a les portes de Lledoners, instants després de sortir en llibertat, recordava precisament el simbolisme que amaren dues dates que ens quedaran gravades per sempre: “Avui, il·luminats per la Flama del Canigó, voldria recordar un parell de coincidències. Ens van tancar el dia de l’aniversari del meu fill, i sortim avui, revetlla del sant de la meua filla.”

Per a Lleida, Sant Joan també té un simbolisme molt especial. Sobretot després que el 24 de juny de 2019, Esquerra Republicana-AM, Junts per Catalunya-Lleida i el Comú de Lleida signéssim el Pacte d’Entesa –batejat, precisament, com el Pacte de Sant Joan.

Aquell pacte es va signar sota el paraigua dels programes electorals de les tres formacions polítiques. I ho vam fer seguint la convicció que el que ens uneix és molt més del que ens separa. Tenim coincidències programàtiques com l’aposta per la transparència, la participació ciutadana, la lluita contra la corrupció, el bon govern, l’ètica de la gestió pública i l’activació de mesures urgents per millorar la vida dels lleidatans i lleidatanes, i conjuntament apostem per un model comercial equilibrat, cohesionat i de proximitat.

La sobregesticulació, vingui d’on vingui, mai no ajuda a sumar i construir. Per això, si d’arts escèniques va la cosa jo opto per recórrer als professionals de la dramatúrgia i recuperar aquests versos de La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom, amb lletra de Jaume Sisa: “La nit de Sant Joan és nit d’alegria. Estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia. Primavera mor, l’hivern es retira. Si arribés l’amor, mai més moriria.”