La cultura és la vida

Lleidatans i lleidatanes, que estiguem celebrant les Festes de la Tardor és motiu d’alegria i d’esperança. Alegria perquè som enmig d’unes Festes de la Tardor amb un reguitzell d’activitats per a tots els públics, però amb especial consideració per als més joves i menuts. I esperança perquè a poc a poc podem reprendre el curs normal de la nostra ciutat, de la nostra vida.

Unes Festes de la Tardor alegres i esperançadores que van començar, com és tradició, amb el pregó. Enguany, a càrrec de l’actor Ferran Aixalà, en representació total i absoluta de tot el sector cultural.

“Per a mi la cultura és tot, que cada lloc té la seva cultura i que amb el decurs dels anys la cultura va canviant. Per tant la cultura és la vida.” La cultura és la vida. Crec que no hi ha millor síntesi del que volen significar aquestes Festes de la Tardor. Perquè vida vol dir batec, vol dir vibrar, vol dir nervis, emoció i il·lusió. Vol dir canvi i evolució.

Precisament, totes aquestes emocions que desprèn la “vida” són les que, durant els mesos més durs de la pandèmia, els músics, actors i actrius, escriptors i professionals del sector cultural, en definitiva, ens van fer sentir. Concerts en directe a través de les xarxes socials o terrats il·luminats oferint concerts per a la comunitat de veïns. Recordo amb especial emoció la iniciativa “Música als balcons”, impulsada pel Conservatori i l’Escola Municipal de Música de Lleida.

Cada dia, a les 18 hores, tots els músics estaven convocats als balcons i finestres de casa per fer una tocada conjunta, amb la partitura que prèviament s’havien pogut descarregar. Era el 24 de març del 2020 quan sortíem al balcó amb la meua filla petita per tocar El cant dels ocells.. La cultura és la vida i són les arrels que ens lliguen a una ciutat, a una comunitat. El repàs vital que va fer el Ferran va ser molt emocionant. Des de les Barques del Tòfol fins al balcó de la Diputació que amaga una gran història d’amor. Passant per les llegendes nostrades com la de la Verge del Blau, o la de la punxa al peu de Sant Jaume i els fanalets. Les referències culturals de la seua Lleida no tenen per què ser les de la meua Lleida, o les de la vostra Lleida. Perquè, com ell mateix va dir, la cultura és fruit del context.

Ara que comença una altra tardor de la meua vida, soc capaç de sentir-la no com un any menys, sinó com un any més, fins allà on sigui, i afirmo convençut que la primera millor cosa del món és ser un nen; la segona, fer feliç un infant. La tercera, somniar com un xiquet.

No tinc cap mena de dubte que aquestes Festes de la Tardor ens faran feliços, ens retornaran aquelles píndoles d’esperança i alegria que aquest any i mig ens han abandonat, que faran feliç tota la canalla de la nostra ciutat i faran somiar tots els xiquets i xiquetes que esperen amb il·lusió totes i cadascuna de les activitats que hem preparat.

La cultura és la vida i també és el record de l’enyorat Puça. Després del pregó del Ferran vam poder gaudir d’un petit concert dels Pastorets Rock –història cultural de la nostra ciutat– que va ser molt emotiu. “Avui, damunt de l’escenari, d’alguna manera hi seràs, perquè hi serà la teva guitarra i la teva barretina... Amic meu, germà, allà on siguis, que sàpigues que et trobem molt a faltar.”

La cultura és la vida i és la revolució. De fet, sense cultura no hi ha revolució.

Fem d’aquestes Festes de la Tardor una revolució, impregnant cada barri, cada partida, cada racó de la nostra ciutat, de cultura, somriures i il·lusió.

Que acabem de passar una bona festa major!