L'Institut de Cappont: Lleida es conjura per l'educació

La ciutat és una escola i l’educació –entesa de manera àmplia, en tots els seus àmbits, en totes les etapes de la vida i en totes les seves expressions– és un dels pilars al voltant dels quals pivota qualsevol govern republicà, i el de la Paeria de Lleida no n’és una excepció. Des de la transformació social que implica fer una ciutat més justa i compromesa, l’educació se situa al centre de les nostres polítiques. I tenim el compromís i la voluntat de la resta d’institucions de treballar-hi conjuntament.

Aquest dijous passat vam rebre a Lleida el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en una trobada informal amb representants d’associacions de famílies d’alumnat (AFA) de les tres escoles de Cappont, representants veïnals i membres del consell de zona. El conseller manifestava el compromís del departament d’Educació de construir l’Institut de Cappont, que passa a ser la prioritat número u de la conselleria d’Educació en construccions de centres educatius a la demarcació de Lleida. Ho fèiem al solar que l’acollirà, amb les persones que durant tants anys l’han reivindicat.

Cal reconèixer, doncs, la tasca de les AFA de les escoles Camps Elisis, Frederic Godàs i Francesco Tonucci i de les comunitats educatives dels tres centres, l’Associació de Veïns de Cappont, les entitats del barri i els veïns i veïnes que han recolzat diferents iniciatives durant gairebé vint anys de reivindicació. Però perquè l’institut s’acabi materialitzant no n’hi ha prou amb la demanda, cal la voluntat i la decisió política necessàries que facin realitat aquest centre. Aquesta decisió és fruit del treball de més de dos anys entre l’ajuntament de Lleida i el departament d’Educació.

L’any 2019 assumíem aquesta reivindicació i la fèiem nostra. En plena campanya electoral començaven les reunions amb el conseller Bargalló en relació amb l’institut de Cappont. L’estiu d’aquell any, poc després d’assumir el repte de la governança de la ciutat, ens reuníem amb les tres AFA de les escoles de Cappont.

Des de l’inici de la legislatura, la voluntat del paer en cap ha estat clara i ferma: havíem de posar les polítiques educatives al centre. Això volia dir treballar al voltant de 4 línies estratègiques: en primer lloc, escoltar els centres educatius i ser presents als consells escolars; en segon lloc, impulsar polítiques per combatre la segregació escolar i fer-les efectives i, alhora, treballar per assolir l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tots els infants i adolescents de la ciutat; en tercer lloc, impulsar la coeducació en l’oferta educativa municipal i, finalment, treballar per resoldre també greuges històrics pel que fa a infraestructures educatives. En relació amb les infraestructures, per una banda, havíem d’acabar amb els barracons a la ciutat i això volia dir fer efectiu que el departament d’Educació construís l’escola de Balàfia-Pinyana després de més d’11 anys de demora.

Per una altra, calia també atendre la necessitat de places en totes les etapes educatives de Cappont, insuficients per les necessitats del barri, el més poblat de la ciutat amb 16.000 habitants. I això implicava actuar per la consecució de dos equipaments a la zona: el primer, l’edifici d’ampliació de l’Escola Camps Elisis, que acollirà en planta baixa la futura escola bressol de Cappont i permetrà doblar les places de 0 a 2 que s’ofereixen actualment i, a la planta superior, ampliar els espais de l’escola de primària i la consolidació de la segona línia de l’escola; el segon, el reclamat Institut de Cappont, un centre d’educació secundària obligatòria de tres línies que garanteixi la possibilitat d’escolaritzar de 0 a 16 anys al barri. Un institut que cal entendre en el conjunt de la planificació educativa de la ciutat, ja que es complementarà amb un impuls a l’oferta de formació professional en altres centres de la ciutat.

Per tot això, des de l’any 2019 hem estat treballant incansablement des del govern de Paeria, braç a braç amb el departament d’Educació, sent conscients que aquests tres equipaments educatius eren necessaris per a la nostra ciutat i que caldrien dues legislatures per tenir-los els tres construïts i en funcionament. Ara s’inicia el procés per a l’institut de Cappont. Primer serà l’acord de Govern de Generalitat, després la inclusió al mes de juny al pla d’inversions del departament d’Educació, el procés participatiu amb les comunitats educatives i el barri, el projecte, les obres.

Ens queden encara 3 o 4 anys perquè sigui una realitat, però ara, per fi, després de molt temps esperant-ho, el camí ha començat, hem traçat la trajectòria al mapa i en coneixem la destinació final. Com a regidora d’Educació, vull agrair sincerament els esforços de tantes persones que ens han portat fins aquí: les comunitats educatives de les tres escoles de Cappont, els veïns i les veïnes, la determinació de l’alcalde i el seu compromís ferm amb l’educació i la infància, que ha estat clau en aquesta fita, els Serveis Territorials d’Educació a Lleida i la conselleria d’Educació. L’educació és un dret universal.

Fa un temps escrivia que és essencial que l’educació transcendeixi els murs de les escoles i arribi, de formes diverses, a tots els indrets de la ciutat. Em sento molt afortunada de viure en una ciutat que es mou, que batega i es conjura per l’educació i, amb tota la humilitat possible, molt honorada de ser, en aquesta legislatura de canvi, regidora d’Educació.