L'ànima del Secà. L'ànima de Torre Queralt

Aquests darrers dies, a Lleida, han passat moltes coses: posada en funcionament del Decidim, presentació de la Fira de Titelles i de la festa major, Festival de Poesia, primer passos per la nova estació d’autobusos..

Array Han passat moltes coses que, a més, ens han fet emocionar i vibrar. S’han presentat projectes que són fruit de mesos de treball, de dedicació, d’hores i hores de sacrifici –sovint personal–, per bolcar-lo a un bé comú.

Lleida ha rebut l’inici de la primavera amb l’esperança de la recuperació de la ciutat, en tots els seus sentits: sanitari, econòmic, social i comunitari. I avui, aquí, en aquestes línies, no parlaré de cap roda de premsa o presentació de l’ajuntament de Lleida, sinó que parlaré d’un barri empoderat i rebel que ha decidit sobreposar-se a totes les dificultats i que ha aconseguit tirar endavant un projecte col·lectiu i col·laboratiu, farcit de valors i d’intencions. Avui, aquí, parlaré del Secà de Sant Pere i del projecte Espai Educatiu per a Joves a Torre Queralt.Des del febrer del 2021, tinc la sort i l’honor de ser, també, la regidora de la zona del Secà.

Això m’ha permès visitar el barri en nombroses ocasions, caminar-lo, parlar amb els veïns i veïnes –segurament no prou com voldria i el temps que fuig inexorablement ens permet–, i en aquest temps he tingut la sort de conèixer els projectes i idees que sorgeixen d’entorns socials i participatius com els consells de zona. El projecte de Torre Queralt n’és un.La llavor del projecte, la idea inicial, sorgeix al consell de zona de l’abril del 2021, en què un grup de persones integrants del consell –provinents de diferents entitats, de l’Associació de Veïns, però també persones a títol personal– recorden l’experiència positiva que va suposar per al barri les iniciatives de lleure que es van desplegar durant els anys 90, expressant la necessitat que el Secà de Sant Pere torni a gaudir d’un teixit social fort per iniciar activitats semblants.És a partir d’aquí que es crea una comissió de treball específica, formada per aquestes entitats i per aquestes persones a títol personal i per tècnics municipals de les regidories d’Educació, Joventut, Participació i Persones, on es comença a treballar el projecte Espai Educatiu per a joves a Torre Queralt. Des de la il·lusió i també la incertesa, des dels nervis que naixen quan comences a crear un projecte des de zero, un grup de persones compromeses amb el barri i amb els seus joves van començar a forjar un projecte que ben segur tindrà un llarg recorregut.La Casa Xina, com així es coneix Torre Queralt, recull i acull els objectius i els pilars d’aquest projecte.

Per una banda, l’Espai Educatiu per a Joves buscarà, precisament, empoderar i dotar d’eines i recursos els joves del Secà, un barri que, dels 4.000 habitants que té, prop del 20% són provinents d’altres parts del món i un altre 20% de la població és jove. D’aquests joves, hi ha una part important que correspon a joves migrats o d’origen estranger i molts d’ells es troben en una situació de vulnerabilitat, fet que dificulta la possibilitat que puguin crear o generar una xarxa sòlida o bé que puguin tenir oportunitats laborals però també socials.Al seu torn, i un cop els joves s’hagin involucrat en aquest projecte i se l’hagin fet seu i li donin continuïtat, l’Espai Educatiu de Joves també serà l’Espai Educatiu de tot el barri. Serà una eina més per empoderar el Secà de Sant Pere i fer del barri i de Lleida una ciutat plural i diversa.

Un altre pilar fonamental que contempla el projecte és la projecció de Torre Queralt com un espai comunitari obert a tot el barri. El passat 12 de març, des de la gestora que formen les entitats i persones que lideren el projecte, es van organitzar unes portes obertes per a tot el barri, per a tota la ciutat, que van ser un autèntic èxit. I els joves van respondre, també, l’endemà, el diumenge 13 de març, amb la primera assemblea de joves, en què van assistir una trentena de joves del barri per conèixer el projecte i impulsar la creació el grup motor que l’ha de fer funcionar.Alguns dels membres de la gestora ho comentaven el dia de les portes obertes: “Tota la feina que hem fet fins ara ha estat dura, però la part més complicada ve ara.” I jo hi afegiria: la més complicada però també la més emocionant i, a la vegada, la més gratificant.

Perquè quan un projecte es fa des del cor, s’hi posa tota la voluntat i les bones intencions, s’hi aboca recursos –i aquí ens tindreu al costat– i es fa amb sentit de comunitat i de ciutat, només pot sortir bé. Quan un projecte neix des de la base i s’hi posa l’ànima de tot un barri, només pot sortir bé. I sortirà bé.