Entre el somni de l’alcalde Fuster i la ciutat del 2030

Cadascú de nosaltres –dels lleidatans i lleidatanes, dels lectors que estan llegint aquest escrit, tinguin certa edat o siguin més joves– té una memòria del que ha viscut al Palau de Vidre, un dels edificis històrics i emblemàtics que conformen els Camps Elisis i l’espai firal de Lleida. Tenen, també, una memòria del que han viscut a l’edifici del Casino, a la seu actual del Museu Morera, o bé a l’edifici Pal·las. Perquè la història dels edificis –la seua arquitectura, com van ser pensats i dissenyats– conforma, també, la història de les ciutats i dels veïns i veïnes de la ciutat.

Array El Palau de Vidre, a més, podríem dir que és la intersecció entre el somni de l’alcalde Fuster, dels Camps Elisis, i les transformacions que l’activitat firal de la ciutat ha anat introduint en aquest espai, des dels anys 40 i 50.

El Palau de Vidre és passat, present i ara, també, serà futur de la nostra ciutat, de Lleida. La transformació i la recuperació de la nostra ciutat, després d’haver superat la pandèmia de la Covid-19, és ja una realitat. Una transformació i una recuperació que, com deia, mira al futur.

Una transformació i una recuperació que mira als ulls dels lleidatans i les lleidatanes, que els posa al centre, i que busca detectar quines són les veritables millores que necessita la ciutat.El paper d’Europa i dels Fons Europeus en aquesta recuperació és clau, ho hem dit sempre, des del primer moment que van començar a sortir els rumors de convocatòries i des del primer moment que ja vam poder començar a presentar projectes.Vam presentar al febrer els projectes de l’àmbit de la mobilitat per als quals ja hem aconseguit més de sis milions d’euros de finançament, i aquest dimecres, amb els tinents d’alcalde Toni Postius i Jordina Freixanet, vam presentar, precisament, els projectes de rehabilitació del Palau de Vidre i de l’edifici Pal·las a la convocatòria d’ajudes del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics d’entitats locals (PIREP local) que forma part dels fons Next Generation.Una convocatòria que mira, de nou, al futur. Lleida –i els governs que l’han liderat– sovint ha donat més importància a allò que podia fer-se de nou –a tot allò que es pogués inaugurar– i s’han desestimat les exigències de la conservació i les oportunitats d’aquells espais que calien ser regenerats, readaptats.La Paeria disposa d’un patrimoni immobiliari important, que inclou edificis emblemàtics, però que requereixen actuacions de gran abast per posar-los al dia, especialment en l’àmbit de l’eficiència energètica i la sostenibilitat, i per fer-los més útils per a les necessitats de la ciutadania de Lleida. Aquestes ajudes europees ens han de permetre disposar de fons suficients per afrontar actuacions que havien anat quedant posposades per falta de pressupost en alguns d’aquests edificis.Aquesta línia d’ajuts compta amb dues línies d’actuació, una primera de més immediata i una segona a mitjà termini.

És en la primera línia d’actuació on inclourem el Palau de Vidre, afrontant finalment una assignatura pendent històrica de la ciutat per dignificar l’espai firal i els Camps Elisis. Ho farem mantenint la configuració general i l’estètica de l’edifici, però posant-lo al dia.També en aquesta primera línia proposem reformar l’edifici Pal·las, que com sabeu acull els serveis tècnics municipals de les àrees d’Urbanisme i Medi Ambient. És també un edifici antic que requereix una actuació a fons per convertir-lo en un edifici intel·ligent i millorant-ne l’eficiència energètica, per tal de fer-lo més sostenible.En la segona de les línies que fixa la convocatòria, estem treballant projectes per actuar en uns altres tres edificis de propietat municipal: l’antic convent de les Josefines del carrer Acadèmia, l’edifici del Casino i el teatre municipal Espai 3 de l’antic convent de Sant Teresa.Vam dir que com a ciutat no podíem deixar escapar l’oportunitat per a la transformació que ens oferien els fons Next Generation, per avançar cap al model de ciutat intel·ligent i sostenible que volem per al futur.

Vull agrair molt especialment la dedicació dels serveis tècnics municipals que fan possible presentar aquests projectes en temps rècord. S’obren davant nostre els vuit anys que poden ser els més intensos, transformadors i esperançadors de la història de Lleida en els darrers decennis. La sotragada de la Covid va ser enorme, però l’oportunitat dels fons Next Generation i la voluntat d’empreses, col·lectius, entitats i institucions d’iniciar propostes de transformació ens obliga a ser optimistes.

Lleida és una ciutat que ha d’aspirar a ser motor de canvi per al país, ha de ser una ciutat exemple de resiliència, una ciutat que lideri la transformació del país i per això hem de treballar, i per això estem treballant, i per això treballarem.