Un any de Carpeta Lleidatana

Farà poc més d’un any, al maig del 2021, just després que es formés el Govern de la Generalitat, vam obrir l’anomenada Carpeta Lleidatana. Des del primer moment –i després d’una legislatura, marcada per la pandèmia però també per una deixadesa de funcions preocupant– vam tenir clar que calia centrar tots els esforços, des de la Paeria i des de totes les institucions del territori, perquè Lleida estigués al centre de les polítiques del Govern de Catalunya, al centre de les quatre transformacions que l’executiu de Pere Aragonès va marcar a l’agenda política del país.

Array Des del primer moment vam tenir claríssim que era imprescindible que totes les institucions treballessin plegades, de la mà i amb els mateixos objectius per aconseguir el millor per a Lleida i per als seus veïns i veïnes. Calia exercir la capitalitat i el lideratge de la capitalitat de la terra ferma, massa vegades oblidada i desconnectada.

Eren –i són– moltes les demandes, les necessitats i els projectes que necessitaven la implicació del Govern de Catalunya. Les vam analitzar, anotar i traslladar. Avui, quan donem inici a un nou curs polític, és un bon moment per posar totes aquestes accions sobre el paper i fer un balanç de la feina feta –sovint feina de formiga, a poc a poc i sense fer estridències, que no és pas poca–.

Des de la Governança republicana tenim clar que la transformació social del nostre país, de les nostres ciutats, és la clau de volta perquè esdevinguem una ciutat capdavantera, un país referent. Amb la feina i l’esforç de tots plegats aconseguirem que, al 2023, cap persona dormi al carrer, aconseguirem dignificar d’una vegada per totes l’acollida a les persones temporeres. I això ho farem amb la construcció de l’Equipament Comunitari per a Múltiples Usos (ECMU).

Ho farem amb els 4 milions d’euros que aportarà la Generalitat i amb el treball coordinat de l’Ajuntament de Lleida, també amb el suport de la Diputació de Lleida. I Lleida també serà una ciutat sense barracons escolars, a partir del 2023, gràcies a la construcció de l’Escola Balàfia-Pinyana. Malgrat que les obres de construcció de la nova escola també es van veure aturades per l’augment de preus de les matèries primeres, la insistència per part de l’alcalde Pueyo i l’acord del Govern de la Generalitat per a l’aplicació a Catalunya de les mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres, ha fet possible que es reprenguessin les obres.

De la mà del Departament d’Educació ve, també, l’anunci de la construcció de l’Institut de Cappont, una demanda històrica de les famílies del barri que complementarà l’oferta educativa pública i de qualitat a la ciutat.Dins de la transformació social comptem amb el projecte Barnahus, un servei integral per atendre infants i adolescents que han patit abusos sexuals. Lleida, ciutat de drets i oportunitats, ho tenim claríssim. Per això la nostra ciutat acollirà un d’aquests centres Barnahus, cedint els terrenys a la Generalitat perquè pugui licitar i executar el projecte.Durant aquest any hem desencallat, també, projectes històrics que portaven ocupant portades gairebé més de vint anys, promeses i grans paraules que havien quedat només en això.

Estic parlant, per exemple, de la nova estació d’autobusos de Lleida, de la qual s’iniciarà la licitació aquesta tardor i que suposarà un pas de gegant per a continuar fent de Lleida una ciutat connectada amb el territori i el país i amb infraestructures modernes. Aquesta nova estació permetrà, també, revitalitzar la rambla Ferran, juntament amb un dels altres projectes que hem treballat perquè deixessin d’estar en un calaix: el Pla de l’Estació, que defensa i posa en valor el model comercial que volem per a Lleida, un model comercial encaixat dins de la trama urbana de la ciutat, cohesionador, que faci barri i faci ciutat. Vint anys fa que se’n parla, del Pla de l’Estació.

Doncs bé, aquest Govern avança amb pas ferm –fent les negociacions amb Adif– perquè sigui una realitat ben aviat (aquesta setmana la premsa local anunciava precisament que la Paeria ja ha licitat la redacció de les bases i l’assessorament jurídic per treure a concurs la gestió urbanística integrada del Pla de l’Estació).Treball i més treball també en l’àmbit de la promoció econòmica i la necessitat de modernitzar les infraestructures firals com és el nou Pavelló de Fira, el Pavelló de Fira 5, que el mateix conseller d’Empresa, Roger Torrent, va anunciar a Lleida que seria una realitat. En aquests moments ja tenim el projecte del nou pavelló firal actualitzat i la previsió és que abans d’acabar l’any es pugui signar el conveni amb tots els patrons de Fira: Diputació de Lleida, Cambra de Comerç, Generalitat i Ajuntament de Lleida i per licitar-ho a partir del 2023. No podem renunciar a l’oportunitat de ser una ciutat firal referent, més enllà del nostre territori.

Acollim fires d’una gran magnitud a nivell de tot l’estat i, fins i tot, a nivell europeu (Municipàlia, Sant Miquel...). Tenim tot el potencial i ara cal bolcar-hi tots els recursos.I la feinada no s’acaba aquí, perquè properament podrem inaugurar l’AgroLivingLab, un pas més per a fer de Lleida la capital AgroBioTech del sud d’Europa, una ciutat líder en posar a disposició de la nostra activitat econòmica més preuada, l’agricultura, tota la tecnologia que tenim al nostre abast.I la feina no acaba ni acabarà aquí. Amb la mirada llarga i posada a la Lleida del futur, continuarem treballant des de totes les institucions per a fer de la nostra ciutat un node social i econòmic referent.

Una ciutat connectada, oberta i dinàmica, una ciutat que garanteixi els drets de totes les persones. Continuarem omplint la Carpeta Lleidatana del Parlament de projectes per a continuar fent, al cap i a la fi, una ciutat referent i una ciutat que sigui motiu d’orgull per a tots els lleidatans i lleidatanes.