Molt honorable president

Em dirigeixo a vostè com a alcalde de Lleida per fer-li arribar algunes consideracions que espero que pugui tenir en compte. A la nostra ciutat, avui és un dia atapeït però bonic. Les paperetes es combinen amb els actes de la nostra Festa Major. Entre revetlles i cercaviles, entre valoracions i pronòstics, i abans que parli la saviesa de les urnes, m’agradaria demanar-li que pensi en Lleida, la segona capital de Catalunya, i en les seves necessitats.

Sàpiga que en nosaltres trobarà lleialtat i predisposició per cooperar. Però també exigència. Permeti’m, d’entrada, un recordatori que és el títol de l’últim llibre del periodista i escriptor de la Noguera Francesc Canosa: Catalunya no acaba a la Panadella. Convé pensar-hi. Què li demano com a president de Catalunya? Per començar, polítiques decidides que ens consolidin com la potència que som de l’agroalimentació. I això no només vol dir implantació industrial, també és apostar per la recerca i complir compromisos amb la Universitat i el Parc Agrobiotech. Així generaríem oportunitats d’ocupació que retindrien i atraurien talent. És evident que hem de facilitar que les persones que troben feina a Lleida puguin desenvolupar-hi un projecte de vida i aquí l’habitatge és una qüestió clau. Per tant, ens calen pisos de promoció pública per a les famílies i per a les persones joves que pretenen emancipar-se. Des de la Paeria, hem posat els terrenys a la seva disposició. A la base del benestar hi ha dos serveis més que resulten essencials: salut i educació. Necessitem que la formació respongui al que demana el mercat i que els centres s’adeqüin a l’entorn. Lleida és terra de fred i de calorades i resulta urgent un pla del clima a les escoles i instituts. S’ha de reforçar també la sanitat pública. Hem de disposar de més metges i metgesses perquè cada cop som més habitants i els centres d’atenció amb tots els serveis han de ser prop de les persones. No ens valen concentracions com en el cas de pediatria que obliguin a desplaçar-se fora del mateix barri. En matèria de seguretat, ens calen més recursos i més efectius dels Mossos d’Esquadra i de cara a les persones en situació de vulnerabilitat, és imprescindible la implicació de la Generalitat en el nou Model d’Inclusió de la ciutat. No es pensi, molt honorable president, que em deixaré un dels greuges històrics amb Lleida: no tenim Pla de Rodalies, no n’hem tingut mai. Ens és impossible desplaçar-nos en tren de manera efectiva per dintre mateix de la nostra demarcació i és essencial garantir les comunicacions ferroviàries amb l’Alt Aragó i la costa catalana. Necessitem, a més, que el govern que presideix s’impliqui amb el Pla de l’Estació, amb el nou model de la Fira i amb el trasllat del centre penitenciari fora de la trama urbana. Com va sortir la Model de Barcelona, la presó ha de sortir de Lleida. En definitiva, liderem el rerepaís i ens mereixem empatia i un tracte diferencial. Se’ns ha de reconèixer l’estatus de ciutat principal d’una àrea d’influència de 500.000 habitants, amb les servituds que això comporta. Ja veu que tenim una llarga llista de necessitats. Confiem que sabrà entendre-les i afrontar-les. L’esperem quan vulgui, disposats i disposades a col·laborar en el que convingui sempre que sigui en benefici de la ciutat que estimem. President, comprometi’s amb Lleida. Ben cordialment.