Fem pinya

Força, equilibri, valor i seny. Sobre aquests fonaments, el món casteller construeix, se supera i s’acosta, cada cop més, al cel. Fa pocs dies hem rebut a la Paeria els flamants campions de la jornada de dissabte del Concurs de Tarragona: els Castellers de Lleida, els nostres bordeus.

Moltes felicitats, estem orgullosos de vosaltres. Encomaneu alegria i emoció, es nota que ha estat una victòria important, però, sobretot, se us intueix la confiança mútua i el sentiment de pertinença. Sou conscients que el dos de vuit amb folre o el set de vuit, que quedarà immortalitzat en una nova placa a la plaça de la Paeria, són mèrit de totes i tots. Des de la pinya, passant pel tronc, fins al pom de dalt, cada peça és cabdal però, sense el col·lectiu, ningú seria res.La filosofia del moviment casteller bé podria ser una metàfora del que aspirem a ser com a societat. Solidaritat i integració són, de fet, dues de les bases del Model d’Inclusió per a persones en situació de sensellarisme que hem actualitzat aquesta setmana. És una aposta ambiciosa que avalen tant les administracions com les entitats del tercer sector. No pretenem simplement fer caritat, busquem acompanyar i recompondre vides d’una manera digna. Per tant, anem més enllà de solucions temporals i recursos estacionals perquè el nostre objectiu és prevenir, tractar i donar eines per arribar a l’autonomia real. Ens centrem en equipaments de baixa densitat que ens acostin el màxim possible a les persones i les seves problemàtiques. D’aquesta manera, aconseguim també descentralitzar i distribuir per evitar massificacions i per facilitar les interaccions amb l’entorn i amb la comunitat. Tota la ciutat de Lleida ha de ser un espai d’acollida. Totes i tots n’hem de formar part.Amb aquest Model d’Inclusió aconseguirem 519 places, incrementant les disponibles fins ara. Som conscients que el nostre pla és valent i, fins i tot, trencador. Però hi creiem perquè creiem en les segones oportunitats i en el nostre deure de propiciar-les. El pla que implementem és coherent amb el que hem vingut defensant i construint en els últims anys, abans i tot de governar. Les diferents instal·lacions, amb zones on també es podran muntar activitats d’oci i de lleure, milloraran la privadesa, el tracte i la seguretat i afavoriran la integració a la vida comunitària. Així, els Hubs Cívics de Balàfia i Acadèmia tindran espais per a dones, persones grans i joves, així com zones exteriors per relacionar-se. El dispositiu per a persones transeünts, que no es tornarà a muntar a la Fira, ens permetrà aplicar una millor atenció social, laboral i sanitària. I el Centre d’Acollida a persones temporeres, que estarà a prop de les explotacions agràries, té en compte tant la mobilitat cap al lloc de treball com fins al centre de la ciutat.No val a tancar els ulls o girar-se d’esquena, no n’hi ha prou amb queixar-se i criticar-ho tot perquè sí. Calen propostes en positiu i socialment equitatives. Ens neguem a limitar l’atenció al simple fet de cobrir les necessitats d’habitatge. Perquè la reinserció sigui plenament efectiva, cal un sostre però també oportunitats d’integració en tots els àmbits. I aquí, associacions, col·lectius o clubs juguen, també, un rol clau en l’èxit del Model d’Inclusió. L’accés a la formació, a l’esport o a la cultura són fonamentals. Socialitzar és bàsic. Per això, vull agrair la tenacitat i els valors que transmeteu totes les entitats per fer créixer la ciutat cada dia: des dels Castellers que citava a l’inici fins als Bastoners que el cap de setmana passat vau omplir Lleida d’art, passant pel Musiquem Lleida, el Raimat Arts Festival, el Devaia Town, el Gamma, l’Art a l’Horta o el Som Cinema. A través de la cultura, fent pinya, avancem també cap a una ciutat més justa.