Som com som

Som de Lleida. I això dibuixa la nostra personalitat. Compartim història, cultura, patrimoni, llengua i manera pròpia de parlar-la. Tots aquests factors i molts d’altres, és clar, conformen la identitat que ens uneix. I parlo d’afinitat intencionadament perquè cap d’aquests elements ha de servir per dividir.

Som millors perquè som diversos i diverses i, malgrat això, ens reconeixem les semblances. Fem-nos veure i escoltar, expliquem-nos i lluïm les nostres singularitats. Utilitzem-les per integrar, per cohesionar i per avançar col·lectivament sense deixar ningú enrere. Aquesta setmana ha estat molt enriquidora. Us explico per què.He esmentat el català com a senyal d’identitat. I ha de ser també una eina per a la igualtat d’oportunitats. Aquest és l’esperit del Pla d’Ús de la Llengua que impulsem des de la Paeria i que hem presentat públicament tot i que ja fa mesos que ens hem posat mans a la feina per a la promoció del català. Hem de ser capaços i capaces d’estimular que es parli. I vaig més enllà: hem de fer-ho presumint de la varietat pròpia de la nostra terra, el nord-occidental, el nostre lleidatà que ens fa ser capital d’una àrea lingüística. Per això, entre les accions previstes, volem promoure una jornada de treball amb els ajuntaments que, fa 41 anys, van signar la Declaració de Mequinensa per a la preservació i l’impuls del català. A més, preparem plans de sensibilització, una guia d’estil, campanyes als barris o un grup motor amb joves, entre altres iniciatives. Agraeixo la tasca de la comissionada per la llengua de la Paeria, Paquita Sanvicén, així com la implicació de col·lectius i entitats. El lleidatà és i ha de ser el nostre orgull. La fidelitat a Lleida marca l’empremta d’un il·lustre conciutadà: Ricard Viñes. Fa quatre dies recordàvem el 150 aniversari del seu naixement presentant els actes de l’Any Viñes que inundaran d’art i de música Lleida, Catalunya i el món. Liderem la commemoració, de bracet, Generalitat i Paeria amb un ampli programa de concerts, exposicions, publicacions i altres activitats. També restaurant, digitalitzant i difonent el seu llegat material, els 10.000 documents que atresorem entre la UdL i l’Arxiu Municipal i que refermen la rellevància de qui va impulsar les avantguardes musicals del seu temps. El comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, ens explicava que un apunt al seu diari ha permès confirmar l’autoria de Maurice Ravel d’una composició que estrenarà la New York Philarmonic dirigida per Gustavo Dudamel. Guiats per la generositat i el compromís de Viñes impulsarem també el talent de joves creadors, com els i les alumnes del Conservatori i Escola Municipal de Música que portarà el seu nom. I no puc parlar de música sense pensar en el nostre magnífic Auditori, l’Enric Granados. Trenta anys farà el 14 de febrer que es va inaugurar un dels grans epicentres culturals que tenim a la ciutat. Ho hem celebrat amb un espectacle de dansa vertical a la façana, que no ha deslluït ni la pluja, i un magnífic concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. El 1995 Lleida va guanyar dues sales amb una acústica fantàstica, molt ben valorades pels intèrprets, un gran punt de trobada cívica i educativa, així com un element patrimonial de gran qualitat que aporta valor a un dels principals eixos de la capital. Durant aquests anys, han passat per l’Auditori més de 635.000 persones i noms tan llegendaris com Montserrat Caballé, Josep Carreras, Barbara Hendricks, Georges Moustaki, Chick Corea, Pablo Milanés, Paquito de Rivera i un llarguíssim etcètera. A la vegada, l’Auditori ha aconseguit tenir una llista de formacions residents completa i representativa, amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell com a titular.Per la música, per la llengua, pel llegat de personatges il·lustres, per la nostra capacitat de crear, sumar, créixer, integrar i avançar plegats. Per tot això, som com som.