La carta de la mujer de uno de los agentes rurales asesinados

Hola carinyo, No sé com expressar el dolor que sento. Has sigut el puntal de la nostra casa, eres una persona molt bona, amic dels teus amics, sempre que calia ajudar algú allí estaves tu. Hem passat estones bones i dolentes. Ara, però, vull quedar-me només amb tot allò de bo que hem viscut. Ara, precisament, era quan estàvem millor que mai... La teva gran il·lusió era ser agent rural. Et va costar molt sacrifici, però al final ho vas aconseguir; perquè tot el que et proposaves ho aconseguies. Com per exemple tenir una autocaravana per poder fer viatges per tot el món amb la teva família, que estimaves tant. Espero que des d’on estiguis ens puguis donar forces per poder tirar endavant, que jo sé que és el que voldries. Només vull fer un prec a tota la gent que pugui fer alguna cosa perquè no es torni a repetir una altra vegada aquest crim. I expressar públicament també el meu condol als teus companys, a la teva gran família que sou el cos d’Agents Rurals. Tant de bo la teva mort, i la del David, serveixin perquè es millorin les vostres condicions de treball i de valoració de la vostra feina, per tal que no es destrossi mai més cap altra família. Tota la teva família, amics, companys i sobretot el teu fill, que t’estima amb bogeria, esperem que descansis en pau. Sempre et portarem al nostre cor.