La mort té un preu
SR. DIRECTOR:
La mort és un mal tràngol, tant per als sentiments com per a la butxaca. Amb 13 anys no havia pres consciència del que representa la mort. Avui, ja tinc més experiència. Malauradament n’aprens en primera persona. Aquesta setmana he perdut la meva besàvia. Un moment trist, un moment de recolliment on et costa pensar i estar a gust amb tu mateix. Afortunadament, no estava sol. He de reconèixer la brillant actuació del meu pare. La mort s’ha barrejat amb els tràmits administratius i els horaris d’atenció al públic. Quan et mors, un metge ha de certificar la teva mort i un familiar ha d’estar al cas que el facultatiu no s’equivoqui i mati literalment algú per error. En aquest cas a la partida de defunció hi figurava ma padrina. Vés, coses que passen… L’accés al Tanatori és una odissea, atès que no hi ha possibilitat d’anar passejant a dir l’últim adéu. Afortunadament, avui he llegit al diari que han destinat diners a fer una vorera… Quan vaig entrar al Tanatori, una pantalla em diu la sala on reposa la padrina. En arribar, em trobo que la Padrina velleta està a la perruqueria, l’estaven empolainant, per a la seva darrera aparició. Reconec que maquillar morts és una professió, si més no, peculiar. Quan la padrina va aparèixer quieta i callada a la caixa, al·lucinava, semblava més una figura de cera que la padrina que explicava històries i ens donava Lacasitos per berenar. Tota aquesta preparació val diners i no pots regatejar, només tens un lloc on portar els morts. Avui, després de la visita obligada al cementiri, amb cita prèvia, ja que l’enterrador té feina la setmana abans de Tots Sants, després de l’acte fred de col·locar la caixa al forat i tapar la pedra amb ciment, després de viure el darrer moment social de la meva padrina, llegeixo que això d’incinerar no fa massa gràcia al vaticà, per por a no fer ús ni del mercantilisme mortuori, ni de les exèquies, ni dels cementiris, la nostra parcel·leta eterna, previ pagament d’impostos. La mort té un preu.
Guerau Masagué Artero. Guanyador 1a categoria IX concurs Josep Pernau