Sabates

SR. DIRECTOR:

Mirem el mateix mar que els mata. La sorra s’esmuny entre els nostres dits, despreocupada, i veiem com l’espuma que arrossega el mar ara també arrossega mort. Hi ha una sabata coberta per grumolls de sorra molla a la platja. Començo a imaginar la història d’aquell 38 amb la punta foradada. Olora primavera i romaní. La pell li és fina i sense marques, i els ulls secs, d’Europa, incrèduls i pedants, amb un rerefons deshumanitzat. La imatge desapareix a l’agafar la sabata. Una taca de sang cobreix una part de la plantilla, rígida, sobre on reposa el peu. Ara, olora por. Olora cadàvers. Fins i tot se senten bombardejos i puc arribar a veure les barquetes de fusta salpant dels ports de Líbia. Dins de les barques, 400 misèries mirant a proa, resant perquè no se’ls empassi l’afamat mar Mediterrani. Només aigua els separa. Ni límits, ni lleis, ni països, ni butxaques. I en l’horitzó: Europa, on el malson per fi desperta... I una merda! A l’arribar, un cartell a l’estil de Hollywood, envoltat de bombetes, indicant que han arribat a l’Europa way of life! Vine, i gaudeix de corrupció pel boc gros. D’abstencions per donar suport a polítiques contra el poble i per al poble. D’esparadraps en certes boques, i cera a les orelles. De postureig als jutjats. I el perill de veure algun Mariano amb unes tisores i per cangur la Merkel. Obesitat que només s’aixeca del sofà per sortir a capturar Pokémons. Cultura? Preferim armes i reixes perquè tu, estimat refugiat, t’hi enganxis. I amb molts reis, perquè la tradició és bonica. Europa, quin paradís! Ser europeu mola molt! Tu moriràs ofegat i un fotografia de la teva sabata ens remourà l’estómac. Però la hipocresia que ens envolta no ens deixarà veure que l’únic que separa la teva sabata de la nostra és la pura casualitat.

MARIA BORRELL GOMÀ. Guanyadora 3a categoria IX concurs Josep Pernau