Caminar per l'Eix Comercial i que no m'atropellin

Sr. Director:

Tinc l’inconvenient de viure en un carrer que fa pendent i més d’un cop, quan em trobo amb la porta oberta (passa sovint) surto tan tranquil i quasi que sóc enxampat per una bicicleta que evidentment, baixa a una velocitat més que imprudent. Jo ja hi tinc experiència ja que no seria pas el primer cop que em passa, i per això, si surto acompanyat dels meus néts, els he d’advertir cada vegada del perill que suposa sortir corrent del portal si la porta resta oberta, i si no ho està… també.

Però el pitjor no és el meu carrer o d’altres semblants, sinó el carrer per a vianants per excel·lència, com és tot l’Eix Comercial, encara que estigui prohibida la circulació de tota mena de vehicles –ara, a les bicicletes, s’hi han afegit el patinets, els scooters i els segways, que precisament no van a marxa lenta que jo vegi–. I em pregunto: On són els municipals o encarregats de l’ordre, la presència dels quals brilla per la seva absència, sobretot en hores, no de màxima potser, però sí de bastant afluència?

Les càmeres de seguretat (la visualització de totes rau centralitzada en la caserna de la urbana) segur que compleixen la seva funció? No podrien servir de xivates i donar avís als agents per sancionar als infractors, o millor encara, requisar-los els vehicles per un temps? Ah, com correria aleshores el boca-orella! Aviat s’acabaria tanta mala educació.

Potser el remei seria que jo passegés amb una urna al coll, i de ben segur que ja tindria a la vora algun element uniformat. Però potser més que dissuadir els infractors, el que farien seria vigilar- me a mi de quin ús faria tot plegat de la cajita en qüestió, segons definició del Sr. Echenique.