La puntualitat no sempre és una virtut
La puntualitat estricta no sempre és una virtut... Imagineu-vos que agafeu l’autobús que surt d’Esterri d’Àneu a les 11.45 amb la intenció d’enllaçar a la Pobla de Segur amb el tren que va a Lleida. El recorregut per carretera dura uns 60 minuts, de manera que arriba a la Pobla a les 12.45, un quart d’hora abans de la sortida del tren. De fet, aquest servei ja està pensat per fer l’enllaç, i el vehicle té la parada final a l’estació mateixa de ferrocarril. Ara imagineu-vos que, posem per cas, és un dia amb molt moviment de viatgers i el conductor de l’autocar ha de fer moltes aturades. Finalment, arriba a la destinació un quart d’hora més tard del previst... i els passatgers descobreixen que el tren ha sortit fa dos minuts! Ho trobeu lògic?
Doncs això exactament és el que va passar a uns bons amics el dissabte 19 d’agost. Bé, a uns amics i a unes quantes persones més, inclosos un senyor gran, uns nens petits i una senyora que havia d’arribar urgentment a Reus perquè tenia un fill greu a l’hospital. Als amics els va “rescatar” un familiar que va venir en cotxe des de Lleida, però altres van haver d’agafar un taxi o esperar sis hores fins al següent comboi. Pel que va explicar el conductor de l’autocar, sembla que a la Pobla els autobusos sí que esperen els trens si aquests arriben amb algun retard, però no passa el mateix a la inversa. No cal explicar gaire cosa més, però crec que és necessari demanar als responsable dels servei d’autobusos Alsa i a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que coordinin millor aquest tema. Tan difícil és fer una trucada a l’estació des de l’autocar dient que el tren s’esperi 2 minuts? Certament, el trajecte ferroviari la Pobla-Lleida és fantàstic, els nous combois són fabulosos, però si a l’hora de la veritat deixem tirats els passatgers a l’estació... Déu n’hi do quin negoci!
Moltes persones hem defensat sempre aquesta línia com un servei necessari per a la gent del territori i, avui dia, especialment, per promocionar el turisme. I és una pena que per petits (o no tan petits) detalls com aquests, tots aquests plantejaments se’n vagin en orris. “No es recorden els dies, es recorden els moments”, deia l’escriptor italià Cesare Pavese referint-se als viatges. Llàstima que certs moments no s’evoquen precisament amb gaire carinyo i nostàlgia.
