Carta de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros: 'Sempre al costatde la ciutadania'

Tot just fa un mes dels lamentables incidents ocorreguts l’1 d’octubre, quan les forces de seguretat de l’Estat van aplicar el mandat judicial d’impedir la celebració del Referèndum, fent un ús de la força desmesurat en alguns centres de votació.  Malgrat el temps, des d’un article d’opinió publicat dimecres en aquest diari, se’m continuen recriminant unes declaracions sobre el decurs de la jornada electoral, que vaig fer producte de la manca d’informació del moment, i pel desconeixent d’alguns episodis que s’havien produït malauradament. Unes paraules que vaig rectificar amb celeritat al mateix mitjà de comunicació, tan bon punt vaig ser coneixedor dels successos. I com els fets eren prou greus, acte seguit també vaig ordenar la suspensió de tots els actes de les Festes de Tardor.

El mal però sembla que ja estava fet, perquè, malgrat la rapidesa a respondre, com queda acreditat en els canals informatius de la Paeria, a través dels quals també vaig fer un comunicat on cridava “al seny i el diàleg” i rebutjava “les actuacions policials desproporcionades”, la difusió d’aquestes declaracions no van ser difoses, pels mateixos mitjans que havien publicitat les primeres, fins després de moltes hores, i es va aconseguir donar una imatge totalment errònia de quin era el meu posicionament.

Crec que llavors ho vaig fer de forma clara i rotunda, però ho torno a refermar aquí, perquè sembla haver-hi interessos a estigmatitzar i perpetuar aquesta imatge meva. D’aquí el fet que, en la mateixa columna d’opinió d’ahir, es critiqui que el meu grup contribuís a tombar una moció de condemna per la violència policial de l’1-O en el ple de la Paeria. Una moció amb trampa, perquè també incloïa la petició de la meva dimissió. No sé si davant d’això es necessiten massa arguments, perquè els lectors entenguin la justificació del perquè del nostre vot.

També se’m recrimina que el nostre grup municipal no votés a favor de l’altra moció de l’oposició contra l’article 155 i la llibertat dels “Jordis”, però qui ho fa oblida que abans d’iniciar-se el plenari de la Paeria vaig fer una declaració institucional com a paer en cap, i vaig reclamar la convocatòria d’eleccions a Catalunya i la no-aplicació de l’article 155. Cal un posicionament més clar?

Tot plegat, uns oblits que ajuden a estigmatitzar una imatge que no és real i que només responen a la voluntat de situar-me en un escenari que no és el meu. Com quan també s’al·ludeix a la meva participació en la concentració de dissabte davant la Paeria sota el lema “Tots som Catalunya”. Participació que se censura, perquè en la mateixa es van produir alguns crits contra el president Puigdemont, però que també oblida o ignora l’actitud i reacció que vàrem tenir tots els regidors socialistes que érem a la plaça. La nostra incomoditat manifesta va fer callar els cridaners, com recullen alguns mitjans presents a l’acte (El Punt Avui, per exemple).

Qui em recrimina tot això diu estar decebuda amb la meva persona, perquè creu que l’he deixada en l’estacada. Ho lamento i vull convèncer-la, a ella particularment però també a tots els ciutadans, que sempre estaré al seu costat. No sé si podrà dir el mateix del Govern de la Generalitat, després de veure com les seves actuacions han provocat la fugida del país de gairebé 2.000 empreses, la caiguda de la cotització de Catalunya en l’esfera internacional i, allò que és més greu, provocat una fractura social entre la ciutadania.