Humanitzar els hospitals
El dia mundial de la infància se celebra tots els anys el 20 de novembre i està dedicat a tots els nens i nenes del món. Des de l’Aula Hospitalària volem aportar el nostre granet de sorra cap a aquest dia tan emotiu. Moltes vegades els drets dels nens estan oblidats, per això volem remarcar alguns que creiem essencials, ja que sovint no som conscients que els nens en el seu univers pensen, reflexionen i es qüestionen les seves pròpies preguntes i fins i tot ens sorprendria la seva capacitat d’anàlisi davant de situacions. Per tant, cal que els donem una informació adaptada a les seves necessitats i en el cas d’estar malalts, han de ser persones actives del seu mateix procés de curació.
En primer lloc pensem que els nens han de ser escoltats i se’ls ha de prestar atenció, ja que necessiten sentir-se valorats i importants i moltes vegades quan els preguntem o ells ens donen una opinió, hauríem de fer una escolta activa, ja que les seves paraules són més que simples paraules i representen aquest món intern, ric, real o imaginari on la seva ment ens aporta la bellesa d’aquesta infància a tenir en compte. Els nens tenen dret a rebre els tractaments adequats sempre que ho necessitin i sota la supervisió dels seus pares o tutors que els acompanyen.
Els nens, tot i estar a l’hospital, necessiten estar connectats amb les seves escoles i no perdre la seva realitat, ja que és un fil important que els uneix amb l’exterior. Hem de saber que cada nen és únic i té les seves qualitats i necessitats específiques, de manera que l’atenció ha de ser sempre individualitzada. És important que els pares comparteixin moments d’alegria i de preocupació amb els seus fills per facilitar la interrelació i el vincle afectiu en ajuda del treball emocional, tant intern com extern de l’infant i la família, aportant seguretats davant de situacions adverses.
Un dia vam preguntar a un nen què li agradaria remarcar de la seva estada a l’hospital i així ens va contestar: “L’atenció que vaig obtenir a urgències va ser molt bona, em van tractar molt bé i em van explicar detalladament tot el que em farien. La cirurgiana va saber com explicar-me el problema que tenia, adaptant-ho perquè el pogués entendre. Quan vaig entrar al quiròfan, l’únic que recordo és que estava molt espantat. Per part de les infermeres i els metges, el tracte que vaig obtenir és molt amable.”
Davant d’aquesta frase, el nostre alumne parlava de la humanització en els hospitals com una cosa importantíssima. Aquesta humanització bàsica els queda no com un dret, sinó com una cosa que marcarà a la seva vida un punt i seguit, i no un punt i a part. Ens agradaria acabar dient que tots i cadascun de nosaltres valorem aquest afecte, aquesta professionalitat i aquest suport tan necessitat en moments adversos en salut, valorant qualsevol succés esdevingut en la nostra vida com una cosa única i irrepetible. Tal és així, que nosaltres des de l’Aula Hospitalària Doctor Antoni Cambrodí de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, apostem dins l’equip de pediatria i de manera global per la normalització, per l’educació i per la necessitat de construir un espai on patologia i educació s’uneixen i s’uneixin en benefici de la infància: va per ells, va per tots i cada un dels nens i nenes.
