Gent gran, marginats digitals?

SR. DIRECTOR:

Actualment, sembla que no ets ningú si no ets a les xarxes socials o no saps utilitzar un smartphone. En els darrers anys, tota la societat ha estat fent una cursa per la digitalització de tot el que ens envolta: bancs, telefonia, diaris, serveis socials, tiquets del que sigui... Tot està digitalitzat. Fantàstic, però, i la gent gran? Entren fàcilment en aquest món digitalitzat? Algú es preocupa per les seves dificultats a l’entorn digital? No. L’economia fa difícil, per algunes pensions, entrar al món d’internet i dels mitjans digitals, però la societat, que sembla que només té en compte els natius digitals, no posa mitjans perquè aquesta gent gran, faltada de formació tècnica i temorosa davant la tecnologia, hi pugui accedir.

Encara que per a una persona jove pugui semblar mentida, una gran raó per la qual no s’entra al món digital és la por. Por que em prenguin el compte bancari, por a si m’estafen... A totes aquestes pors, que s’incrementen amb l’edat, hi podríem sumar la por del gènere. Les dones que ara són grans no van tenir les mateixes facilitats que les dones actuals. De fet, aquells que ja som una mica grans, i també els que no tant, hauríem de fer un acte de disculpa per haver col·laborat en les dificultats de les dones per accedir als entorns digitals. Un altre punt important de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la gent gran és la soledat. Les persones grans, de vegades, estan molt soles. Aïllament social, falta de família o pisos sense bona accessibilitat fan que molta gent gran se senti sola quan, precisament, la tecnologia podria ajudar a portar millor aquesta no volguda soledat. A la gent gran ens motiva accedir a les TIC, necessitem formació i atenció per part d’unes administracions que ja tarden a deixar·nos de veure amb condescendència.