Un bon regal
SR. DIRECTOR:
A vegades, petites coses que a un li passen a la vida li fan pensar en la importància dels petits tresors que tots tenim i que dissortadament guardem dins nostre en una capsa tancada amb clau. Tresors en forma de paraules i sentiments d’una vàlua incalculable i que massa sovint morim amb la caixa plena per no haver-los utilitzat.
Aquest és el motiu de la meva reflexió, l’altre dia estava comprant al supermercat PlusFresc de Soses i va entrar una senyora que conec des de fa uns quaranta anys i que veig molt poc, de tant en tant, mare d’una alumna que vaig tenir, i al veure-la li vaig fer un petó i tot seguit em va dir: “Senyor Pere, així em diuen alguns encara, com era abans habitual, sempre que el veig estic molt contenta perquè va ser un molt bon mestre que estimava els seus alumnes” i per acabar va dir “l’estimo”. No sé si hauria pogut dir més en tan poques paraules. Com no podia ser d’una altra manera em van arribar ben a dins i li vaig contestar que jo també l’estimava.
A vegades ens trobem al llarg de la vida persones de les quals guardem un bon record dins una capsa tancada i no ens és gens fàcil manifestar en forma de paraules aquella estima, respecte, consideració o admiració que els professem. No som conscients que si aquest és el nostre sentiment i el fem palès l’altra persona el rebrà com un bon regal, d’un valor incalculable.
