En defensa del col·lectiu Down

SR. DIRECTOR:

Avui diumenge hem anat al teatre amb el meu fill a veure una obra d’El Celler d’Espectacles. El títol és Anyada del 85. Segons el programa, és per a tots els públics. Però, al sortir, puc assegurar que no és així. L’obra està plena de males paraules. També s’hi fa abaixar els pantalons i calçotets a un home i ficar-se un telèfon pel cul, cosa que no veig gaire apropiada per als infants. Però això no és el més denigrant. A l’obra surt una política que resulta que ha adoptat una nena amb síndrome de Down –també anomenada a l’obra mongòlica i inútil discapacitada a banda d’altres menyspreus cap al col·lectiu amb síndrome de Down–. La cosa és que ha adoptat la nena per fer llàstima i guanyar electors quan ella mateixa pensa el mateix del col·lectiu del síndrome de Down.

Senyor director, com pot ser que en ple segle XXI estiguem demanant educació inclusiva, que es treguin barreres socials per a les persones amb diferents capacitats però possibilitats infinites i que es pugui fer pública una obra d’aquestes característiques? Com pot ser que, abans de començar, el que se suposa que l’ha escrit es dirigeix al públic dient que és una comèdia i que es riurà molt? Riure? De la gent?

L’obra parla del bullying escolar, agredint persones adultes per part d’una psicòloga, si tota ella és denigrant! Però com un públic pot riure del mal aliè? En quina societat vivim? Com es pot considerar un infant amb Down com una alegria per als pares? Tenir un fill així no dóna alegria, en el primer moment més aviat porta molta tristesa perquè tot ésser humà desitja només una cosa, i és tenir un fill sa. Després, quan els tens i els veus créixer, t’omplen el cor i donaries la vida per ells. Però quan veus que es fan obres d’aquesta índole i menyspreu... Et sents completament consternat. Si no canviem la visió, si continuem permetent aquesta sàtira, només alimentem el retrocés de l’evolució social.

És patètic que l’esforç de molts a demostrar les capacitats d’aquests joves, adults i nens amb Down, que tenen una lluita diària amb el món per demostrar que són útils i que són aquí amb força i són capaços de moltes coses, quedi destruït per obres com aquesta, ja que traslladen una idea que està costant molt que la gent deixi de pensar en la realitat més immediata. I el que més mal em fa és que en un poble com aquest hagin deixat fer aquesta obra, ja que de veritat considerava que l’ajuntament i l’escola eren inclusius.

Avui han generat en aquesta mare i lectora molts dubtes. I també crec que catalogar aquesta obra com “per a tots els públics” és un autèntic error. I tampoc crec que s’hagi de continuar representant a cap altre municipi que es consideri inclusiu. No estic en contra del dret d’expressió, però sí en contra de fer mal gratuïtament. O pitjor, cobrant entrada a persones que no sabem què és el que es veurà a l’entrar. Tant de bo que la companyia tingui la decència de destinar els diners guanyats amb l’obra als col·lectius que està perjudicant.