Carta a Joan Barios

SR. DIRECTOR:

Has marxat de sobte. Sense avisar. En silenci. De forma discreta. Com si no volguessis molestar. Quan ens van comunicar la teva mort, no ens ho podíem creure. El teu traspàs ens ha deixat una gran angoixa, tristesa i un vuit difícil d’omplir. Fa una setmana ens vas acompanyar, com feies cada mes, a una conferència col·loqui que organitza mensualment el Club de l’Amistat Terres de Lleida, on mai has faltat ni una sola vegada. Sempre escoltant en silenci, atentament i amb respecte, els arguments i opinions dels diferents conferenciants. El Club de l’Amistat és el club dels teus amors. Un club en què s’uneix l’amistat entre tots els seus membres i la passió que tots tenim per la cultura, la historia i els costums i tradicions de Lleida, i tu i la resta de companys sou persones que sempre heu estat molt arrelades a la Terra Ferma, a les terres de Lleida. A la terra que sempre has defensat des dels diferents càrrecs polítics que has tingut al llarg de la teva vida. Càrrecs que, d’altra banda, els has desenvolupat amb molta dignitat, professionalitat i generositat.

Joan, sempre et recordarem com una persona que has estimat amb passió Lleida i Catalunya i, per aquest motiu, has patit per l’actual situació política. Perquè has sigut sempre d’un tarannà moderat, dialogant i de consens.

Joan, sempre et recordarem com una persona amb uns grans valors, com la cordialitat, discreció, bondat (mai t’has negat a donar alguna cosa o a prestar un servei quan un amic t’ho ha demanat), amabilitat, educació, i sobretot, sempre ens has tractat a tots amb una gran elegància i respecte. Mai he sentit de tu una crítica de ningú. Ni he sentit cap queixa (deies, i ho recordaré sempre, que les persones que sempre es queixen són gene· ralment mediocres i febles).

Joan, sempre ens recordaves els teus grans amors, la família i els teus nets. El gran tresor dels teus nets. Trobaran molt a faltar el teu afecte i tendresa.

Joan, el Club de l’Amistat continuarà comptant amb tu i et seguirem comunicant les properes conferències i tu seguiràs venint, com sempre has fet, puntual, amb elegància i amb un somriure. Amb la finalitat d’apren· dre. Sempre es pot aprendre, ens deies. No sé si aprenies alguna cosa, perquè tu en sabies molt. El que sí que et podem dir amb tota seguretat és que nosaltres seguirem aprenent de tu i, sobretot, dels teus valors com a persona. Una abraçada molt forta de tots els membres del Club de l’Amistat Terres de Lleida i gràcies per la teva amistat.