Quin model de ciutat volem?
SR. DIRECTOR:
Partim de la base que volem una Lleida que sigui una ciutat pensada per al ciutadà, per damunt de la circulació de qualsevol vehicle. Volem que es prioritzi la mobilitat del vianant, abans que el trànsit rodat, amb especial atenció a la gent gran i els nens. Insistim, la mobilitat dins la ciutat ha d’estar pensada per al vianant, després per als vehicles, sigui quin sigui aquest vehicle. No podem entendre com en un semàfor hi ha més de trenta vianants esperant per passar i que es doni prioritat a sis cotxes, que només porten sis o vuit persones a tot estirar.
El nostre model de ciutat passa perquè cada barri es configuri com si fos un poble. Això implica que els barris han de tenir totes les dotacions administratives, municipals, educacionals, socials i sanitàries adients; evitant qualsevol greuge comparatiu. Dit d’una altra manera, que ningú hagi de sortir del seu barri per rebre el servei al qual té dret. També reclamem la finestreta única, per tal que es pugui accedir i tramitar el servei demandat, sense barreres burocràtiques ni desplaçaments innecessaris.
Ens consta que hi ha polítics municipals preocupats per l’incivisme i mala educació que hi ha a la ciutat. En aquest sentit, reclamem que amb la mateixa contundència que es persegueix la zona blava, es persegueixi aquest incivisme i mala educació. D’igual manera que un vigilant de zona blava és resolutiu, un agent cívic també ho hauria de ser. Estem cansats de veure la total impunitat que hi ha de gent que passa semàfors en vermell, que no recullen els excrements dels seus gossos, que llencen cigarretes enceses, xiclets, llaunes i plàstics a terra, etc. Cal castigar el comportament del ciutadà que fa al carrer, el que no fa a casa seva. El carrer és la casa de tots i s’ha de respectar, qui no respecti aquest fet, se l’ha de sancionar i sense excuses. Creiem que a aquestes alçades del segle XXI, una democràcia ha de ser com la cervesa sense alcohol: tolerància zero, zero. En aquest sentit, encoratgem tots els polítics municipals, que deixin de buscar el vot de quantitat i comencin a buscar el vot de qualitat; és a dir, el vot cívic i educat.
S’ha d’acabar amb el greuge comparatiu entre motos i cotxes. Motos que aparquen a zona blava i zona groga amb total impunitat i a les zones blanques, reservades per a elles, no ho fan, perquè consideren que estan massa lluny d’allà on van. També cal controlar la contaminació acústica que un bon nombre d’aquestes motos provoca. Cal regular l’ús i la velocitat dels patinets elèctrics, les seves zones de circulació permeses i les zones restringides, on el vianant sempre ha de tenir preferència. També seria bo obligar-los a portar casc.
Cal inspeccionar i fiscalitzar el mobiliari de bars i restaurants que fan ús de l’espai públic, posem en dubte que alguns paguin tots els impostos, veiem com veiem la burrada de taules i cadires que despleguen i que, a més a més, estan retraient espai a les zones de pas i zones de joc, reservades per a nens. És inadmissible veure com es pot permetre tant de mobiliari urbà en zones que inicialment eren de joc infantil, el cas més flagrant el tenim a la part alta del carrer Humbert Torres. No serveix de res fer zones de vianants si a l’hora de la veritat es converteixen en terrasses privades de bars i restaurants.
El caducat eslògan de Lleida ciutat neta cal reciclar-lo i aconseguir convertir-lo en Lleida ciutat cívica. I si un ciutadà no respon al reforç positiu, caldrà passar al reforç negatiu; és a dir, a la sanció. Recordeu, impunitat i greuge comparatiu segueixen sent els principals enemics d’una democràcia.