No parlen però tenen sentiments
SR. DIRECTOR:
Una mascota no té la nostra veu per demanar les seves necessitats, per la qual cosa tenir-ne una implica moltes responsabilitats. En aquest cas, els éssers humans som prou intel·ligents per comprendre, entendre i assumir la necessitat d’un animal indefens. Encara que no puguin parlar també pateixen el dolor i malestar, per tant som nosaltres qui els hem de brindar la veu per canviar aquesta situació. El maltractament i l’abandonament animal és un problema que contamina la nostra societat. És molt trist veure com un gos o un gat, que havia format part d’una família, acaba abandonat pel seu propi amo en qualsevol lloc i sense cap compassió. Tot i que més trist és saber que hi ha persones que mutilen els animals creient que ells no senten ni pateixen; però el fet que no parlin, no significa que no tinguin sentiments.
Entre tots podem aconseguir millorar aquests fets. Per aquell maltractament no intencionat, la millor solució és l’educació i sensibilització de tots nosaltres. En canvi, el maltractament intencionat ja és una altra cosa i s’ha de castigar per reorientar aquella persona que ho fa. Finalment, a aquells que fan un maltractament intencionat i cruel se’ls considera persones amb greus problemes psicològics, per la qual cosa necessiten l’ajuda d’un professional per rehabilitar-se i canviar aquests mals hàbits.
És per això que, si en algun moment sou testimoni d’alguna situació de maltractament o abandonament d’algun animal o simplement sabeu d’algú que està incomplint aquests valors i drets cap a ells, feu-ho saber a les autoritats immediatament. És molt important posar més atenció a la protecció animal. No podem ignorar aquests actes, s’ha d’intentar acabar amb el patiment d’aquests animals que tenen dret a una vida digna.
