Política: professió d'alt risc
Imagen de archivo de un pleno del Parlament.
Sr. Director:
La Política, deia fa poc a una veïna, era abans un Art. Ara s’ha convertit en un negoci. Fer política era desviure’s pels teus conciutadans; lluitar contra les injustícies; fer progressar un país. Ara és dividir els conciutadans; lluitar contra el contrari, i fer retrocedir, en ocasions, un país. Aquest diumenge va ser un dia de celebració al meu poble: es votava de nou. Alguns hem viscut a l’ombra de la política, encara que no ens correspongués, per fer el bé, o el que crèiem que era el millor en cada moment. Molts ho han fet. Però com que el nostre país està encara tensat pel guerracivilisme, els que hem posat tota la carn a la graella ho estem pagant amb sofriment i amb malaltia. Per això, concloc, la política és una professió d’alt risc. Alguns ens hem quedat al camí, però impulsem amb la nostra tasca, i petits grans de sorra, que segueixen: continuen lluitant per nosaltres, continuen, en definitiva, fent política.
Article breu, però una rotunda declaració d’intencions: després del que vaig veure al meu poble ahir, avui m’apunto a viure amb totes les meves forces. Pels que ens van deixar, fossin del color que fossin, pagant un alt preu per defensar, encertadament o equivocadament, uns colors. Treballar per als altres; o treballar per a un mateix. Aquí hi ha la diferència.
Ah! Hi ha línies vermelles, quan sento parlar del cordó sanitari, que no s’haurien de traspassar mai: la vida és una d’aquestes línies vermelles. Innegociable. Els drets fonamentals. Intocables. No tot s’hi val. Per què? Perquè tots som vàlids i necessaris. Ningú és prescindible. Tots som imprescindibles en aquest projecte anomenat Espanya.
Va per tots aquells que ens han deixat. Va per ells.
