Què hem fet?

SR. DIRECTOR:

Vivim en un país en què cada setmana centenars de persones es reuneixen a centenars de places i carrers de pobles i ciutats per cantar. Vivim en un país en què centenars de persones es troben per dinar o sopar i pagar quantitats desorbitades pel menjar. Vivim en un país en què centenars de persones compren contínuament xapes, samarretes i tota mena d’estris que no necessiten. Vivim en un país en què centenars de persones ingressen periòdicament grans quantitats de diners destinats a pagar fiances imposades per tribunals.

Vivim en un país ben estrany, oi? Doncs aquest és el país que hem construït. El país que estem construint. El país que volem construir. Perquè, si ara estem fent tot això, és perquè abans hem fet unes altres coses.

Ens hem trobat innombrables vegades per pensar quin país volem, ens hem organitzat en diferents entitats, associacions, grups, etc., per trobar de quina millor manera podíem aconseguir aquell futur que volíem. Hem acordat estratègies per fer-ho possible, i ens hem trobat a places i carrers per expressar que això és el que volíem. Hem portat les propostes al Parlament, i les han votat els nostres representants democràtics.

Ens hem manifestat en escrits, cartes, cançons, posts, tuits, vídeos i dibuixos. Hem cridat, hem cantat i hem rigut. Hem dit què volem, hem reclamat el que volem i hem exigit decidir què volem.

I, quan ens ho han prohibit, llavors hem protestat.

I som aquí.

Perquè ens han prohibit cantar, dibuixar, cridar, manifestar-nos, protestar; ens han prohibit que els nostres parlamentaris debatin i ens han prohibit votar. Expressar-se, manifestar-se, organitzar- se políticament i votar són drets fonamentals en una democràcia, en qualsevol democràcia que sigui mínimament solvent.

I no només ens han prohibit exercir aquests drets, sinó que aquest estrany país que tenim i les estranyes coses que fem són conseqüència pel fet d’haver- nos castigat per exercir-los. Ens han confinat, ens han prohibit, ens han exiliat, ens han multat, ens han empresonat. I ho han fet com a intimidació i com a càstig.

Perquè, a més a més, volen que tinguem clar que no ho hem de tornar a fer.

Tot això és el que ha portat, en aquest país tan estrany, que aquesta setmana 12 persones encarin la fase final del judici que els vol empresonar perquè hem exercit els nostres legítims drets. Ens volen advertir, com han dit les acusacions en un missatge coordinat des de la fiscalia i l’extrema dreta feixista, que mai més podrem exercir els nostres drets polítics. Ens volen fer saber que hem d’estar callats i submisos.

Però clar, no ho farem. Perquè mai renunciarem als nostres legítims drets. I això és el que els presos polítics faran aquest dimecres. El Jordi Cuixart intervindrà, farà ús de la paraula, i farà el primer discurs de futur. Això que tothom espera des de fa mesos, ho sentirem aquest dimecres. Perquè no ens rendirem, no claudicarem. Volem un país millor, i el volem ja. I ens han deixat clar que per construir-lo haurem de desobeir les seues prohibicions i arbitrarietats.

I ho farem, i tant que ho farem. Perquè ja ho vam fer i perquè ho tornarem a fer les vegades que convingui. Perquè els drets es defensen exercint-los i la democràcia només es defensa des de la desobediència de les prohibicions autoritàries.

Aquest dimecres convidem tothom a tornar al carrer, a fer mur humà darrere del Jordi Cuixart. Acompanyeu-nos a la plaça Pau Casals a partir de les 10.00 del matí a la pantalla gegant que instal· larem per dir ben alt i ben fort que no ens en penedim, que continuem convençuts d’allò que vam fer l’1 d’octubre, i que els mandats democràtics i legítims s’obeeixen i s’implementen.

Veniu a sentir les primeres paraules del futur. Veniu i continuarem cridant que no ens aturaran.