L'art de tapar balcons per no aixecar catifes

SR. DIRECTOR:

Només 15 dies han passat des dels Idus de Juny, moment en què, després de 40 anys, hi ha hagut alternança política a la Paeria.

Molt s’ha parlat d’aixecar catifes, del començament d’un nou model de gestió de ciutat, de donar una nova renaixença a la nostra estimada Lleida.

I què vol que li digui, Sr. Pueyo? O bé m’he de dirigir en plural?, atès que és un nou tripartit qui porta les regnes de la ciutat. L’únic que m’ha arribat (ja em perdonarà si estic desinformat) és que s’han repartit les cadiretes (15, ni més ni menys) amb els seus amiguets, alguns d’habituals com el Sr. Postius, i d’altres de nous i sorprenents com el Sr. Talamonte. També s’ha queixat que el deute arrossegat no li permetrà fer gran cosa. Ah, perdó!, han fet una cosa més: penjar una pancarta (pagada amb diners públics, si no, pot corregir-me) a la façana de la Paeria. Ja ho va dir vostè que no creia en la neutralitat de l’espai públic. I és ben curiós que, tan difícil com és ficar qualsevol element a una façana comunitària o de propietat (li ho dic per experiència), ha sigut molt fàcil fer-ho a una que li han deixat per a 4 anys tots i totes les lleidatanes i lleidatans, no només els seus o seves partidaris/es.

Suposo que deu ser més fàcil tapar les vergonyes amb una pancarta i omplir-se la boca d’èpica de país que mirar cap a la ciutat i espolsar les catifes, no sigui que es taquin de pols.

I encara que li desitjo sort, quins 4 anys més llargs que ens esperen si les seves prioritats són aquestes, tot i que sempre pot parafrasejar el genial Groucho Marx i dir allò de “si no li agraden, en tinc d’altres”. Bon dia i bona sort!