Ell, el nostre pare

Sr. Director:

Aragonès de naixement, català d’adopció, molt orgullós dels seus, gran defensor de la seua Osca i dels seus costums. Aquest home alt, fort, simpàtic, parlador, gran narrador, molt admirat i amb gran sentit de l’humor, aquest home era el nostre estimat pare. Àvid lector de la premsa, molt crític amb els temes d’actualitat, persona de grans conviccions.

Se’ns en va anar acabats de complir els 90 anys, molt ràpidament, amb tranquil·litat i sense dolor. Es va rendir davant de l’evidència però amb un fil de veu ens va dir “que malament que estic”. Va tenir un comiat assossegat en què li vam poder dir com l’estimàvem i l’admiràvem. El vam abraçar i besar mentre li vam dir que es deixés anar, que descansés i que se n’anés tranquil que ens cuidaríem d’ella, la nostra mare de 89 anys.

Han estat dies molt durs per a tothom, especialment per a ella, mama. Feia seixanta-cinc anys que eren casats més quatre de festeig, molta vida viscuda i compartida. Ens hem quedat orfes de pare, els nostres fills han perdut un avi, la nostra mare ha perdut el seu company de vida. En definitiva, tots hem perdut un gran home i millor persona.

Papà, t’enyorem i et trobem molt a faltar. Sempre romandràs en el nostre record i mai t’oblidarem. Descansa en pau.