Intolerància lingüística d'ERC
Sr. Director:
ERC ha entrat a l’ajuntament com un elefant a la terrisseria, generant problemes on no n’hi havia i amb prepotència. Potser és bo recordar als senyors d’ERC que no han guanyat les eleccions a la nostra ciutat amb el 90% dels vots, sinó amb tan sols un 0.1% de vots sobre el següent partit. Una miqueta d’humilitat potser no estaria malament. Primer ERC ha trepitjat un dels pilars de la democràcia, la neutralitat política de les institucions, imposant-nos els seus símbols partidistes a l’ajuntament. I ara pretenen trepitjar els drets lingüístics dels castellanoparlants.
Resulta que l’obsessió d’ERC no és ni l’educació ni la sanitat ni els serveis socials, sinó eliminar dels carrers lleidatans els senyals informatius de l’ajuntament anterior respectuosos amb el bilingüisme, és a dir, escrits en català i en castellà perquè “la retolació pública ha de ser únicament en català”. L’exigència de l’“únicament” revela intolerància i un profund menyspreu a la diversitat i a la convivència lingüística. Em demano què té de negatiu que al costat de la informació en català aparegui la informació en castellà. A qui pot molestar que es faciliti l’entesa a tothom? El problema d’ERC és que mai no ha assumit ni ha respectat la pluralitat lingüística, tenen una concepció monolingüe uniformitzadora de Catalunya: una sola llengua a les escoles, una sola llengua en l’administració, una sola llengua a les institucions. A les enquestes, una àmplia majoria de lleidatans, el 66 per cent, estem d’acord que en una ciutat bilingüe s’utilitzin les dues llengües oficials a l’espai públic i només una minoria del 20% exigeix que sigui exclusivament en català. És lamentable que ERC trenqui aquest ampli consens social amb un nacionalisme intolerant i excloent.
