Què passa?

SR. DIRECTOR:

El nostre meravellós planeta es queixa, i amb molta raó. El canvi climàtic, que semblava només una utopia fa anys, ara s’està convertint en una veritable realitat. Llocs del món en què la calor extrema sempre ha estat una cosa normal, ara sembla que no ho és tant. Per donar un exemple, un dia de finals de juny, a la capital d’Egipte, al Caire, la temperatura era de 36 graus i a Lleida assolíem els 43 graus de temperatura. Els incendis ja es deixen veure i caldegen més l’aire en suspensió, amb els seus núvols de fum i cendra, i amb les grans poblacions immerses en una contaminació altament perillosa que amenaça qualsevol ésser viu.

L’Àrtic i l’Antàrtida es fonen, el seu mil·lenari gel marí retrocedeix a mínims històrics en 40 anys, i llocs que eren ben difícils d’explorar, avui es poden travessar amb facilitat. Els seus animals, com l’ós polar blanc, d’aquí a pocs anys ja no existiran. El món és en perill i no es veu, fins al moment, cap solució. Sempre hi ha hagut canvis al nostre planeta blau, des de del principi de la seva existència, canvis climàtics produïts per la nostra Terra, canvis obligats que han modelat el nostre planeta per una sàvia evolució que mai no ha parat d’existir. Però avui el culpable d’aquest canvi climàtic és l’home. La niciesa humana no té parangó. Ens estem carregant el planeta i així ens llueix el poc cabell que ens queda.