38 graus de brutícia!!!

Sr. Director: Quan fas un tomb a Lleida una tarda d’estiu de les d’ara, de 37-38 graus, perceps la brutícia de la ciutat com una segona pell. Si diuen que la neteja d’una ciutat és un signe de civisme, de ben segur que som a la cua de qualsevol estadística. No vull ser desagradable i explicar el que es veu, el que s’olora i el que gairebé es palpa. Els que llegim aquest diari sabem tots de què parlem. Dies enrere ja vaig reflexionar, a través de la premsa, sobre els envasos retornables, i la mateixa carta vaig enviar-la a les principals cadenes d’alimentació de la ciutat i ahir vaig llegir que Carrefour havia recuperat les antigues bosses de malla, que tan pràctiques eren. Segur que és simple coincidència, en tot cas, benvinguda sigui. Aquesta breu notícia m’ha motivat i m’ha fet pensar que, de vegades, per anar endavant cal fer passos enrere. Cal que exigim a les cadenes de distribució el mínim d’envasos possibles. Jo que, per edat, vaig viure l’arribada massiva del plàstic, recordo com es comprava la sopa, els llegums o l’arròs amb paperines. Retornàvem els envasos i no se’ns despatxava una beguda si no havíem tornat el seu casco. És cert que anar a comprar d’aquesta manera seria feixuc. Però, imaginem- nos per un moment que desapareixen els contenidors d’ampolles, plàstic i paper, que sempre estan plens... És a les nostres mans tenir una ciutat més neta i respirable? Dels gossos no en vull parlar, se sap que fan companyia i el seu hàbitat natural no és la ciutat. Segur que hi ha solucions... Mentrestant, com que estic jubilada, faré com feien les mestresses de casa de fa 50 anys: baixaré i fregaré el portal cap al vespre, per exemple, els dilluns. És una murga, d’acord, però ens donen tant d’afecte! I sort que com a mascotes no tenim vaques!