Carta oberta al professor de matemàtiques de l'institut

Sr. Director:

Som els pares de 3 alumnes que han estudiat a l’Institut de la Pobla de Segur els últims 8 anys. El motiu que ens ha portat a escriure aquesta carta ara és la necessitat de fer visible la impotència que hem viscut els últims anys, intentant aportar una solució a un problema que s’arrossega de fa temps amb el professor de Matemàtiques d’aquest Institut, que és, alhora, el cap del Departament, i el cap d’Estudis.

Nosaltres i els nostres fills, igual que altres famí lies i alumnes d’aquest Institut, hem patit les agressions verbals, les humiliacions, la por i el menyspreu d’aquest professor. En el nostre cas, els fills han hagut d’aguantar aquesta situació 3 anys seguits: des de 4t d’ESO fins a 2n de Batxillerat.

Amb els anys, hem vist com els fills han passat de tenir sempre molt bon nivell a l’assignatura, agradar-los les matemàtiques, a fer els treballs amb il·lusió, moltes ganes per aprendre’n més, etc. a que progressivament anessin baixant la nota, els deixessin d’agradar les matemàtiques i arribessin al punt d’angoixar-s’hi. Cada vegada havien de treballar més per, com a mínim, aconseguir aprovar l’assignatura, cosa que en algun moment els ha costat. Curiosament, aquesta situació només ha passat en aquesta matèria. A la resta, han continuat en la mateixa línia de sempre obtenint resultats bons i molt similars als de Primària i Secundària.

Aquest curs passat, a 2n de batxillerat, aquest professor només tenia 8 alumnes, dels quals 7 han anat a classes particulars per poder entendre la matèria, aprovar l’assignatura, i treure’s les PAU amb un bon resultat. Les bones qualificacions obtingudes en aquestes proves no han pas sigut gràcies a aquest professor. Cada any, molts dels seus alumnes s’han vist obligats a fer classes particulars. A batxillerat han esdevingut essencials per poder obtenir una nota que, juntament amb la de les PAU, els permetés accedir als estudis superiors que desitgen.

Com a pares d’alumnes que estàvem patint el problema vam demanar reunions a les tutores i tutors, al director i al professor per trobar una solució. Malauradament, les raons que aquest professor ha donat davant les reiterades queixes han sigut sempre les mateixes: aquests alumnes estan mal preparats, no treballen prou, no tenen interès per la matèria, estan distrets, no saben concentrar- se, no saben acudir al professor quan no entenen els problemes, o quan tenen un problema, etc. Hem viscut amb força perplexitat com, després de les diferents reunions al llarg dels anys, la conducta i l’actitud d’aquest professor cap als alumnes no ha canviat mai. La seva interpretació i resposta davant aquesta situació sempre ha sigut la mateixa: ell no n’ha tingut mai cap de problema i que si realment n’hi ha un, és dels alumnes.

En diferents ocasions pares i mares hem intentat que la direcció del centre sabés què estava passant a l’aula d’aquest professor. Tot i això, aquesta no ha fet cap pas efectiu per resoldre el problema ja que aquest professor és el cap d’estudis. La por a possibles represàlies cap als alumnes sempre ens ha frenat a fer un pas endavant i acudir a instàncies superiors. Ja ho va posar de manifest el professor Carlos Cabezas López en el seu llibre Violencia escolar. El acoso del profesor hacia el alumno: “Lamentablement un lloc on una persona va a formar-se, a incorporar coneixements, a instruir-se per progressar a la vida, moltes vegades acaba transformant-se en una tortura per alguns alumnes.”

Per tant, estaríem parlant d’un professor que ha exercit excés de poder, excés d’autoritat, prepotència, etc.? O la seva conducta i la seva actitud haurien anat més enllà...?

Amb tot el que hem viscut amb aquesta situació, ens queda la incògnita de saber si el sistema educatiu actual té mecanismes prou àgils i eficients, perquè els diferents estaments d’un centre puguem intervenir en cas de necessitar-ho. L’objectiu que busquem ara a l’escriure aquesta carta, fent públic el que hem viscut i patit, és socialitzar un problema que fins ara no ha sigut possible. Pensem que callant i amagant els problemes no es resolen, i la por només perjudica a qui la rep.

La nostra intenció en tot moment, i des del principi de la carta, ha sigut i és posar un gra de sorra amb l’única voluntat de trobar una solució perquè les properes generacions d’estudiants de matemàtiques d’aquest centre no hagin de patir el que hem patit les generacions anteriors.