Adéu al Restaurant Bellera

Sr. Director:

L’amic Eduard Bellera va publicar fa poques dates en aquesta secció un text de comiat molt intens amb una forta càrrega emocional i que tothom que hagi estimat, estimi i recordi el Bellera haurà entès. En el text, l’Eduard es despulla completament i gairebé s’obre en canal; això l’honora. El Bellera és un lloc irrepetible, evoca unes sensacions com pocs altres llocs han estat capaços de desvetllar. Amb el Bellera marxa un tros del cor col·lectiu sense el qual costarà mantenir viva una memòria de la lleidatanitat més pregona. Marxa una filosofia de la vida i de l’oci i marxa un document sociològic extraordinari per reconstruir, especialment, el teixit humà dels primers anys del bar, quan el Bellera ja era un lloc de culte per a grups de persones força diversos de la ciutat (rellevants i no rellevants, però tots importants). L’Eduard diu que ens estima molt i ens arriba el seu afecte. També som molts els qui l’estimem i que trobarem a faltar el seu excel·lent menjador i tot l’equip que el feia possible encara i que era hereu d’un ofici molt ben après i executat al llarg de gairebé 60 anys de feina.

Una forta abraçada a tots els belleristes. Com cantava l’Alberto Cortez:

queda un espacio vacío,

que no lo puede llenar

la llegada de otro amigo”.