I quan tot això passi...

SR. DIRECTOR:

Són innombrables les mostres d’agraïment que estan sorgint per tot arreu envers aquells sectors que estan ajudant en aquesta gran crisi que passarà, sens dubte, als confins de la història del segle XXI. Podria repetir tot el que es diu des dels balcons, finestres, als mitjans, i no em cansaria d’agrair i agrair, de fer el que, personalment, he fet sempre i així em van ensenyar: a valorar i respectar els pilars bàsics d’una societat, els que ara el poble veu com a salvadors. Algun dia, però, no gaire llunyà, o això espero, tot tornarà a la normalitat... O no. I aleshores, què farà el poble? Doncs jo els ho diré: res. La gran majoria de la societat medieval que ens envolta continuarà demostrant que és més important cridar ben fort “Viva España” i enarborar un tros de drap, sortint i cridant pels carrers per vèncer l’enemic, aquell qui vol destruir la pàtria, que no pas defensar allò pel qual realment s’haurien d’esquinçar les vestidures: la sanitat i l’educació. M’agradaria equivocar-me. Malauradament, una societat que permet els “saquejos” als quals ens ha sotmès la monarquia, l’Església i la classe política més corrupta de la història d’Espanya de les últimes dècades, no mereix sinó el que tenim. Hem mirat cap a un altre costat i no hem fet res. I a les urnes em remeto. La classe obrera més miseriosa votant partits completament capitalistes? No cal afegir res més. I quan tot això passi reaccionarem contra el que hem vist de manera descarada. Com han ajudat en tot això l’OTAN, la Unió Europea, la monarquia i l’Església, per lluitar contra en Covid-19? Tirarem endavant com a poble digne o continuarem deixant-nos encular, i disculpeu l’expressió, traient la banderola i cridant “Viva España”?? Només el temps dirà si demostrem que els sanitaris, el personal de neteja, els policies, els transportistes, els repartidors, els treballadors dels supermercats, i un llarguíssim etcètera de persones que treballen per cadascun de nosaltres mereixen aquest respecte que ara tant ens omple la boca. O continuarem venerant més una estrella de futbol, posem per cas, que un científic. Simplement, és la meua humil opinió, tot i que massa real. Salut tinguem!! I sí, gràcies a tots aquells i aquelles qui ho feu possible. Eternament agraïda.