Al meu fill... i als vostres
SR. DIRECTOR:
Som molt conscients, en infinitat de llars, de la situació excepcional que vivim; complim, com la immensa majoria de ciutadanes i ciutadans de l’Estat, el dur i feixuc confinament (més per a uns que per a d’altres). Però deixeu-me reflexionar i des d’aquestes pàgines mostrar un gran reconeixement, com es mereixen, als milers de nenes i nens que, sense més, han vist completament amputades les seves vides quotidianes. Em pregunto cada dia si algú els ha tingut en compte. Canalla que viu en minúsculs habitatges, alguns dels quals interiors, sense un trist balcó, nens que estan en situació de maltractament, altres que no tenen tauletes, ordinador, accés a internet ni canals plens de distracció i diversió. Nens i nenes que no tenen espais grans per poder deixar anar el seu nerviosisme creixent, nens amb TDA, TDAH, trastorns diversos, en molts casos no diagnosticats. Nens que no tenen el plaer de poder menjar allò que volen i els ve de gust. Són tantes les diversitats de cada llar, de cada família, de cada entorn. I així, sense més, van passant els dies, i les setmanes, sense que ningú ni tan sols es plantegi el que, per naturalesa, els pertoca: moure’s, córrer, viure. Això sí, els pobres gossets, permís immediat per poder anar a fer passejades, en alguns casos quilomètriques, amb amos que fan tertúlies a menys de dos metres amb el veïnat! I els éssers més vulnerables de l’etapa evolutiva tancats a la seva presó. Ho complim, evidentment, quin remei toca; és un acte de solidaritat. Però quan tot això passi, quan tornem a sortir als carrers, tot i que ja no serem els mateixos, vull que tothom cridi ben fort: “Visca els nens i nenes de la nostra societat!” Ja no val a queixar-se dels seus crits als restaurants, de la molèstia que ocasionen tants cops en qualsevol entorn, que sembla que a alguns sempre fastiguegen. Perquè són ells, i només ells, qui compleixen, amb escreix, els valors d’empatia, altruisme i confinament, que a tantes persones us omple ara la boca. I reitero, un cop més, el meu etern agraïment a tots i totes els qui ho feu possible.