El coronadrac, a tots els Sant Jordis i a tots els nens que estem a casa

SR. DIRECTOR:

A principis de l’any 2020, a Wuhan, la Xina, va nàixer una bèstia molt dolenta. Matava molta gent i els xinesos no la van poder derrotar. Matava molta gent. Es va anar fent gran ràpidament fins a envoltar tot el món. Molts cavallers van donar la vida per matar aquell drac, però n’hi havia que pensaven que eren imaginacions o que al seu país no hi arribaria. N’hi havia altres que inclús el desafiaven. Però res no el pararia, i aquest drac a tot arreu arribaria.

Junts, hem descobert una cosa: aquest drac no el mata un cavaller medieval, aquest drac el para tot el món junt, quedant-nos a casa. Així no li donem menjar i tots posem un granet a la gran llança de sant Jordi, i hi ha gent que n’hi posa dos, com els sanitaris, agricultors i persones que renuncien a la seva feina per poder cuidar els seus fills. Jo tinc dos germans: nosaltres, ens quedem a casa. La meva mare renuncia a la feina i cuida de nosaltres, el meu pare va a la granja a treballar perquè no ens falti de res. Nosaltres no veiem ni els nostres amics ni la nostra família per poder matar el drac de gana. Quan matem el drac, no en sortirà una rosa de la seva sang, sinó el millor regal de tots: poder tornar a la normalitat, però sobretot, abraçar les persones que estimem.