Torreblanca: una altra fantasmada

SR. DIRECTOR:

La zona industrial de Torreblanca (700 ha) no té justificació, i seria fins i tot més gran que tota la Zona Franca de Barcelona (poc més de 500 ha, polígon industrial i parc logístic inclosos). Destrossar sòls per posar-hi ciment és l’únic que sabem fer quan ja tenim 112 ha buides al terme de Lleida (112 ha!) i quan a l’A2 un 60% del sòl reservat per a activitats industrials en els pobles al llarg d’aquest eix no està ocupat.

L’informe de la UdL del 2015 sobre aquest tema concloïa que: “L’oferta de sòl urbanitzable d’activitat econòmica (en aquesta àrea) estaria molt per sobre de la demanda, cosa que fa reflexionar sobre la necessitat d’altres actuacions de creació de sòl [sic.] al territori.”

El Departament de Territori, en l’avaluació ambiental de l’avanç del darrer POUM, no aprovat, deia que les 241 ha de la primera fase de Torreblanca es poden considerar justificades sempre que es propiciï “la sostenibilitat de la mobilitat generada”, cosa que sembla impossible perquè Torreblanca queda completament deslligada de qualsevol trama urbana, de manera que la seva posada en marxa implicaria una massiva afluència de trànsit rodat de persones i mercaderies. En canvi, aquesta avaluació ambiental considerava que la resta del sector (462 ha) no queda justificada i per tant, “cal mantenir-lo com a sòl no urbanitzable”.

A més, aquesta zona industrial queda al costat de la zona de Xarxa Natura 2000 de Torreribera (és zona de la Directiva Hàbitats i de la Directiva d’Ocells), fet que sembla una força incompatible. A més, afecta la séquia de la Femosa i a la Clamor de les Canals, corredors biològics reconeguts pel Pla Territorial de Ponent, que els considera com “sòl de protecció especial” i que haurà de mantenir-se com a no urbanitzable.