Valents o falsos profetes

SR. DIRECTOR:

Avui sona el meu despertador interior, és un dia especial; més ben dit, el que tots esperàvem. Per fi la lluita s’ha acabat, és moment de desar les armes, però no d’abaixar la guàrdia. És l’hora de l’equilibri que faig assegut al voral de la meva ment, de preguntar-me a mi mateix si el que he fet dins de les meves possibilitats ha servit per aportar quelcom per guanyar la batalla o si la meva covardia o el fragant egoisme m’ha deixat retratat davant la societat. No dubto pas que la majoria ha contribuït a aportar el millor d’un mateix, però un s’ha de preguntar si tot això li ha servit per obrir els ulls o demà continuarà amb la bena posada. Tot plegat és un examen de consciència propi. Un no ha de fer-se trampes al solitari; aquí jugues sol. La pregunta que has de fer-te és si t’has après bé la lliçó, si continuaràs sent útil per a la societat o seguiràs mentint-nos amb aquesta falsa façana. No busquis excuses ni vulguis que sentim llàstima per tu. La teva prepotència et delata, ara bé, si la teva humitat i el treball desinteressat han sigut les teves armes, benvingut al nou món de l’endemà. Si al contrari, la mentida, l’autocompassió i el menyspreu per tot i per tots era i és la teva eina, val més que continuïs en el passat, no vulguis conviure en la nova societat, la que surt mal ferida però que després de llepar-se les ferides s’aixeca valenta i disposada a tot, aquesta que se n’ha sortit sense el teu ajut. Per tant, deixa’ns treballar per construir el futur. Si us plau, no tornis, ens en sortirem sense personatges com tu. Ara recorda bé això: és millor una retirada a temps abans que sigui la gent qui et faci retirar i t’aparti.