Hola, mama

Sr. Director:

Hola, mama. Ja fa 3 anys que ens vas deixar després de lluitar contra un maleït càncer i en tot aquest temps no hi ha hagut ni un dia que no hagi deixat de pensar en tu. Segueixes present a les nostres vides i no hi ha record i pensament en què no siguis.

Aquella trucada de cada dia explicant-nos tot i res, aquell to de veu agut tant característic teu, aquell humor que desprenia vitalitat i innocència a la vegada, aquelles paraules tan directes que mostraven la teva autenticitat, aquella energia que tenies a l’aixecar-te del llit encara que només haguessis dormit cinc hores, aquella predisposició teva sempre per ajudar els altres sense esperar res a canvi, aquells fogons de la cuina que no paraven mai, aquells secrets de cuina que comparties amb nosaltres amb aquella rialla tan efusiva, aquella botella de cava semi sec que t’agradava obrir fos quin fos el motiu de celebració, aquell sacrifici teu sense importar-te les conseqüències; aquella innocència que ens feia riure i ens quedàvem mirant les tres pensant: “Així és, mama.”

Aquella mirada intrigant que sabíem que amagava alguna cosa i ho acabàvem descobrint tot, aquella suposada primera impressió desconcertant que causaves a molta gent i després sempre te’ls acabaves guanyant i encara avui en dia només tenen paraules de gratitud, aquella generositat per la qual no feia falta demanar-te res; quan ens n’adonàvem ja ho havies fet tot, aquella preocupació per tots els teus sense cap límit, aquella fortalesa teva davant de qualsevol situació fos quin fos el nivell de dificultat... Podria escriure i escriure i no acabaria mai, però sé que no tornaràs.

Aquest any hauries fet 59 anys, jo en tinc 37, i les meves germanes 34 i 31, respectivament, i segueixo pensant que no és just que no estiguis aquí amb nosaltres. No ens fa falta que el calendari ens digui que és el Dia de la Mare perquè per a nosaltres cada dia és especial, i d’ençà que ens vas deixar només voldríem que per un minut apareguessis i et poguéssim dir: “Queda’t, mama.”