Recordant el doctor Albert Coll

SR. DIRECTOR:

Quan he llegit l’article sobre la seva afició als escacs, m’ha vingut un record d’infantesa que toca l’emoció.

L’Albert de casa Xica, com el coneixien al poble de Sossís, d’on era fill, era el petit de tres germans: la Consol, finada en un tràgic accident de cotxe; el Jaumet, que era el segon, i l’Albert, el petit. Eren fills del Jaume de la Xica i la Rosita de cal Minguet. El seu padrí, Jaume Coll Bohe, era de casa, i el cognom Coll venia de 4 generacions anteriors de casa Toha de Pessonada (d’on prové també el cognom del cèlebre escriptor pallarès Pep Coll). Els seus pares van emigrar cap a Lleida, com altres famílies, pel pretancament d’unes mines de carbó i ciment que donaven feina als veïns. La forta emigració camp-ciutat dels 60 els portà a Lleida. La seva mare trobà feina de cuinera al col·legi per discapacitats de la Bordeta i el seu pare, de conserge al Monte Pío. Tot i això, conservaven la casa i les terres que cultivaven, i plegaven les olives, pujaven sovint. Ell té casa al poble, on pujava els estius, amb la seva esposa Teresa i els fills Jordi i Cristina.

El record d’infantesa, devia ser el de la meva primera comunió, fa uns 42 anys. Em va regalar una petita capsa-taulell d’escacs, que encara conservo. Me va ensenyar les regles del joc, però al no practicar... Valguen aquestes quatre ratlles per al record a la seva persona i el seu caràcter afable. Sempre el recordaré.