La memòria que es perd i la que es perdrà
Arxiu Històric de Lleida
CARTA AL DIRECTOR
SR. DIRECTOR:
Com cada any, la Setmana Internacional dels Arxius ha acabat amb una sensació de ressaca i que, tot i la satisfacció pel retorn de les activitats preparades, no n’hi ha prou.
Cada any tanquen comerços, tallers, petites fàbriques, pagesos i ramaders amb explotacions petites o mitjanes abandonen el negoci, perquè ha arribat el moment de tancar la paradeta. Les raons són diferents, però molt semblants: no hi ha negoci o no hi ha relleu. Aleshores tota aquella paperassa que tants maldecaps han causat es perd, es llança o s’oblida en un racó qualsevol. Aquelles factures amb capçaleres pensades i decidides seguint el moment en què es van crear, aquells llibres de comptes que tan bé han recollit les bonances, però també els temps de vaques magres, la documentació creada per publicitar el negoci i les relacions d’empleats. Tot allò que es va portar amb cura i que recull la memòria d’allò que va ser un mitjà de vida per a una família o per a més, per a diverses generacions o per a uns pocs anys, queda arraconat.
Després desapareix i també la memòria de tot el que va ser; la lluita, les dificultats, els èxits...
És en aquest moment que hauríem de recordar com ens agrada veure les imatges que ens porten el record d’una ciutat/poble on vam viure però que ja no hi és. Aleshores tenim la memòria a les mans, sigui en una carpeta, una bossa de plàstic, una caixa o cent, la memòria no es mesura en quantitat, sinó en qualitat, i aquesta només es pot aconseguir amb la peça que cadascú posa al trencaclosques.
En aquests mesos que venen ens diuen que molts d’aquests petits negocis hauran de plegar; les altres víctimes d’aquesta pandèmia que se n’ha emportat tantes –i encara no hem acabat–. L’únic que els queda és l’oblit, com si mai haguessin existit, o poden utilitzar l’Arxiu –municipal, comarcal– per dipositar la seva memòria perquè passi a formar part de la memòria col·lectiva de la nostra ciutat o el nostre poble. No deixeu que la Covid-19 se’ns emporti també la nostra memòria!
